Les dues cadenes humanes més llargues de la història es van realitzar per reivindicar la independència i els drets nacionals de les Repúbliques Bàltiques i Taiwan. L'origen del primer cas va ser el 1988 quan es va programar una gran manifestació (que tenia l'aprovació del Partit Comunista dels països bàltics) per protestar pel 50è aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop que seria el dimecres 23 d'agost de 1989. Al ser un dia laborable es va donar la situació que molts empresaris no van permetre que els treballadors tinguessin el dia lliure però el govern de la República Socialista Soviètica d'Estònia va declarar el dia festiu per facilitar l'èxit de la protesta. La cadena humana (d'uns 2 milions de persones) va anar des de Vílnius a Tallinn passant per Riga (560 km ininterromputs) per exigir la independència dels països bàltics.

El 228 Ral·li Hand-in-Hand (“Un milió de persones mà a mà per protegir Taiwan”) va ser una manifestació en la forma d'una cadena humana feta a Taiwan el 28 de febrer de 2004 en el 57è aniversari del 2/28 Incident. Aproximadament dos milions (l'estimació va variar dels 1,9 als 2,3 milions) de Taiwanesos van formar una cadena humana de 500 km , des del port de Keelung, la ciutat més al nord de Taiwan, al seu extrem sud a Eluanbi, per commemorar l'Incident 228, per demanar la pau, i per protestar contra el desplegament de míssils a la costa de la República Popular de la Xina que apuntaven cap a l'illa de Taiwan. Aquesta cadena humana que va inspirar-se en la Via Bàltica i fou organitzada per la Coalició Pa-Verd (progressistes pro-independència de Taiwan) es va dur a terme només unes poques setmanes abans de les eleccions presidencials de 2004. La cadena humana fou clarament en suport a la independència de Taiwan i no va comptar amb la presència dels membres de la Coalició Pa-Blau (antiindependentistes de dretes) que es va oposar a la manifestació.