Fa pocs dies, el president de la Generalitat, Artur Mas, va respondre en una entrevista que, davant una hipotètica proposta de Rajoy sobre un nou finançament per a Catalunya, hauria la ser la població catalana la que hi donés la seva resposta a través d’una consulta. Aquestes declaracions s’afegien a les paraules que la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, havia fet poc abans sobre la possibilitat que la pregunta que es pugui fer en una futura consulta tingués múltiples opcions com a resposta.
Si a això hi afegim el que ja ha dit sempre Duran i Lleida i alguns membres de CiU en un sentit similar, i també que ICV i EUiA mai han aclarit quin tipus de pregunta, segons ells, s’hauria de fer a la ciutadania de Catalunya en una possible consulta ni el nombre de respostes que hi haurà d’haver, en què potser –deien algun cop– caldria incloure el federalisme, arribarem fàcilment a la conclusió que estem davant un nou intent de desvirtuar el dret a decidir dels catalans.
No té cap explicació que dirigents polítics als quals hem de suposar un mínim de coneixements i de formació sobre com funciona el dret a l’autodeterminació al món, que imaginem que hauran seguit processos similars que han viscut altres països i que saben com es dóna o es treu la legitimitat internacional obrin ara un debat absolutament ridícul del que s’ha de preguntar i respondre a Catalunya en una consulta.
Creuen sincerament que arreu del món algú acceptaria els resultats d’un referèndum en què es preguntés a la ciutadania sobre el concert econòmic, el federalisme, l’estat propi, etc.? Els que ens manen tenen clara la diferència entre un referèndum d’autodeterminació i un baròmetre d’opinió?, perquè a vegades sembla ben bé que no. O això o ens prenen directament el pèl. O el que seria encara més greu: com que saben que el poble català no permetrà cap marxa enrere de la nostra classe política en el dret a decidir i en el procés cap a l’estat propi, intenten que aquesta hipotètica consulta, que cada cop tinc més clar que no saben com ni quan s’haurà de fer, sigui el màxim d’aigualida i descafeïnada possible perquè ningú en faci cap cas i els seus resultats no tinguin cap legitimitat.
Posats a fer, també hi podrien preguntar la ximpleria aquella que surt a totes les enquestes sobre si els catalans ens sentim només catalans, més catalans que espanyols, etc. A qui li importa saber el que se senten els catalans?, si els agrada l’òpera o el futbol, o si prefereixen el peix o la carn?, l’única cosa que cal saber ara és si volen que el país on viuen sigui independent o continuï sotmès a una Espanya que cada dia fa un pas més per fer-nos desaparèixer. I justament aquesta sembla que sigui la pregunta que fa més por als nostres dirigents polítics, la que més els incomoda i la que sembla que intentin evitar amb diferents subterfugis.
A Catalunya una immensa majoria dels catalans, al voltant d’un 80% segons diverses enquestes, tenen clar que els ciutadans tenim dret a ser consultats sobre el futur que volem per a la nostra nació, independentment del que opini Espanya. Aquesta gran majoria de catalans i catalanes es mereixen que la pregunta que se’ls faci en aquest referèndum sigui clara, que no sigui ambigua i que no amagui cap trampa. I pel que fa a la resposta, el mateix: o “sí” o “no”, o en blanc. Res de marcar creuetes sobre diverses opcions que acabi dispersant el vot i desvirtuant la voluntat dels ciutadans de Catalunya.
Per altra banda, tan important com el resultat de la consulta és que l’endemà mateix aquest sigui acceptat per la Unió Europea, les Nacions Unides i els principals estats del món, sobretot si aquest és favorable a l’estat propi, en què caldrà també el reconeixement immediat del nou estat català per part dels organismes internacionals i de la majoria de països. Doncs bé, aquest reconeixement només arribarà si la pregunta ha estat clara i si la resposta no ha deixat cap dubte sobre la voluntat majoritària dels catalans. Per tant, fem-ho possible i no ens emboliquen més. I si l’Estat espanyol impedeix la celebració del referèndum, doncs emprenguem la via de la proclamació unilateral d’independència al Parlament de Catalunya i, un cop sobirans i sota la legalitat que haurem creat, ja celebrarem la consulta perquè la ciutadania ratifiqui , o no, el que haurà decidit la cambra que ens representa a tots. Si una cosa no podem fer és perdre més el temps.