El gènere de  ciència–ficció li permeté  d’aprofundir  en l’experimentació, sobretot en el  tema de la relació espai-temps, i obrir-se a un públic majoritàriament  jove, encara que no  només. Antoni Munné-Jordà, president de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia, ens fa unes pinzellades  sobre  el  nostre  autor  i aquest  gènere que ha esdevingut un  referent per a tantes generacions.

Quan, pel voltant de 1984, un any emblemàtic per als lectors de ciència-ficció (la data del llibre d’Orwell), l’editorial Orbis va treure una col·lecció de quiosc, en castellà, anomenada «Biblioteca de ciencia ficción», en què Domingo Santos va seleccionar cent obres imprescindibles de tota la ciència-ficció mundial, el número 44 va ser la traducció del Mecanoscrit del segon origen, que ja havia estat traduït anteriorment al castellà en una altra col·lecció de ciència-ficció internacional.

També el 1984 havia sortit la primera col·lecció de ciència-ficció en català, «2001», que el 1991 va publicar, amb el número 26, Successimultani, que Pedrolo havia publicat en primera edició el 1981. L’any 2000, un any també emblemàtic per a la ciència-ficció, va sortir la col·lecció «Ciència-ficció» de Pagès editors, que al número 6 va publicar Aquesta matinada i potser per sempre, que Pedrolo havia publicat originalment el 1980.

Les novel·les de ciència-ficció de Manuel de Pedrolo no poden faltar en una col·lecció de ciència-ficció amb cara i ulls, sigui d’autors catalans o internacional. Les tres novel·les esmentades són les tres més obertament i ortodoxament de ciència-ficció de Manuel de Pedrolo, juntament amb el recull de contes Trajecte final. Però no són les úniques.

------------

Encara podeu ajudar a fer possible l’audiovisual  que Fundació Pedrolo i Zeba  Produccions  están impulsant.  Encara  no  has fet la teua aportació?  Anima’t, es  necessari que facis córrer la veu.