Antoni Munné-Jordà, un dels que millor coneixen l’obra pedroliana, fa cinc cèntims sobre allò que anomena la seva ”obra oculta”. Així com la dolència que li produïa al final de la seva vida el silenci que planava sobre la seva obra. De tot això, i més, tractarà el documental “Manuel de Pedrolo, trencant l’oblit”, un projecte de la Fundació Manuel de Pedrolo i Zeba Produccions que pots ajudar a fer-lo realitat.

Pedrolo hauria d’encapçalar el palmarès d’autors publicats que es poden trobar al mercat

Al catàleg que Edicions 62, la principal editora de Pedrolo, va publicar l’any 2002, hi sortien 97 llibres editats de Pedrolo, a més de tres obres dins antologies; 100 en total. D’aquests, 13 publicats o reeditats després de l’any 2000 (entre el 2000 i el 2002), o sigui, teòricament vius i vigents; i 35 dins els anys noranta, o sigui, 48 títols editats o reeditats en els dotze anys posteriors a la mort de Pedrolo. Afegim-hi els títols publicats o reeditats recentment en altres editorials. Consultant l’ISBN per Internet, tot i que sabem que no és fiable del tot, dóna 150 títols suposadament vigents de Pedrolo, dels quals 116 són obra pròpia i 34 traduccions. Més que de la majoria d’autors que ara són al primer pla de les notícies.

Per tant, Pedrolo hauria d’encapçalar el palmarès d’autors publicats que es poden trobar al mercat. I, tanmateix, no trobem Pedrolo a les llibreries, copades per les novetats, fora dels dos o tres títols que funcionen al circuit escolar; i sovint, si el llibreter demana algun dels altres títols suposadament vius a l’editorial, li respondran que no està vigent. És un cas que no afecta solament Pedrolo, però el de Pedrolo és el més espectacular, pel volum de la seva obra «oculta». Però sí que trobem piles de llibres seus a les parades de llibre vell, perquè els llibreters saben que hi ha un públic que els cerca.

Pedrolo: afany d’utilitat

Els seus últims anys de vida, quan en Pedrolo se sentia vençut, tant en el sentit físic, personal, individual, com en el sentit públic, social, nacional, es dolia del silenci entorn de la seva obra, de la clandestinització a què veia que se’l sotmetia, i una de les coses que deia als amics era que «tota la vida he escrit per influir; i si se’m silencia és com si no existís, no ha servit de res allò que he fet, he fracassat». És clar que l’escriptor escriu perquè no pot no escriure, però en el cas d’en Pedrolo també és clar que sempre va escriure per influir damunt la seva realitat, per canviar-la. I per a això necessitava comunicació amb el públic.