La carta que els han fet arribat estava escrita en castellà, i des del Casal Carme Claramunt han pres "la llicència de traduir-la al català, conservant l'estil de la redacció." Des del casal entenen que la carta estava escrita en castellà fruit de la situació de reclusió a la Presó de Dones de Les Corts, més que no pas per ser la llengua habitual de la Carme Clarament. Indique que "El fet de referir-se a la Sra. Angelinas Picas com a "Tieta" ens ho ha suggerit. També assumim que el fet de la reclusió també juga un paper rellevant en el fet que no és molt més explícita i, tanmateix, és un testimoni que sembla cabdal."

Jutjada pel tribunal militar i afusellada al Camp de la Bota

La badalonina d'adopció Carme Claramunt i Bonet era originària de Roda de Barà i va ser  denunciada per uns veïns seus del carrer de Mar (aleshores Prat de la Riba) als qui havien assassinat dos fills en període republicà i “s’entestaren que els havien denunciat unes dones”. Els falangistes van detenir-la a ella i a la seva tia, Angelina Picas, segons sembla doncs, sense tenir cap tipus de prova. 

Jordi Albaladejo indica al seu bloc que a requeriment del jutjat militar de Badalona, el servei d’investigació de Falange certificava el 8 de març de 1939 que Carme era una ”(…) individua peligrosísima. Gran propagandista de las ideas rojo-separatistas. Militante de la ‘Esquerra’ y de ‘Estat Català’. Autora de infinidad de denuncias a personas de derecha. En su casa se celebraban reuniones de hombres y de mujeres. También poseía armas. Persona peligrosísima y nefasta para el G.M.N. [Glorioso Movimiento Nacional]“.

La vista en què va ser jutjada es va celebrar el 27 de març de 1939 al Palau de Justícia de Barcelona, amb acusacions de "rebel·lió militar"– en les seves variants d’"autoria" o "auxili." Després de passar per la presó de dones de Les Corts, va ser afusellada a l’edat de 28 anys al Camp de la Bota, el 18 d’abril de 1939.