El Consell Escolar de Menorca va aprovar la setmana passada una resolució per instar a la Conselleria d'Educació a derogar el Decret de Tractament Integral de Llegües (TIL). L'organisme educatiu, en el qual s'hi troben representats els diversos sectors, també insta el Govern Bauzá a treballar "en el desplegament de polítiques que, des del realisme i el consens, facin possible i efectiva la consecució de l'objectiu de millorar la competència lingüística en anglès", segons informa dBalears
El document aprovat pel Consell Escolar, a instància de la FAPA, considera que la implantació del TIL tindrà efectes molt "negatius". En primer lloc, considera que es "banalitza l'aprenentatge de l'anglès", ja que el nivell B2 que s'exigeix al professorat "és absolutament insuficient per fer una classe de qualitat". A més, consideren que la manca de comprensió de l'idioma pot entorpir les classes i l'adequada compressió dels infants.
En segon lloc, el document considera que l'objectiu d'incrementar la competència dels alumnes en anglès "no depèn de més normes, sinó de més recursos, necessaris per formar els professors i per dotar els centres de les condicions organitzatives que facin possible la posada en marxa d'un pla d'aquestes característiques".
En aquest sentit, els representants del Consell Escolar consideren que el TIL "és fruit de la improvisació" i ha obligat als centres "a fer de pressa i corrent" el projecte lingüístic, "sense el temps mínim necessari per debatre-ho de forma seriosa entre el professorat i amb les famílies".
Finalment, segons el Consell Escolar, el decret "disminueix la presència de la llengua pròpia de les Illes Balears" i es troba mancat dels "recursos extraordinaris necessaris" per la implantació de la tercera llengua.
Les mocions en contra de decret arriben a Eivissa
Entesa d'Eivissa presentà el passat divendres dues Mocions al Consell i a l'Ajuntament d'Eivissa, en les què sol·liciten que en els propers Plens se consideri la derogació del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Segons el grup polític, que recorda l'oposició unànime de tot el sector educatiu, el decret del govern Bauzá "limita l'educació en català, dificultant enormement l'objectiu d'aconseguir que els escolars, i a la llarga la societat, conegui adequadament la llengua pròpia del país".
Segons la moció "el sistema educatiu ha de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin utilitzar correctament el castellà i el català al final del període d'escolarització". Ara bé, segons el grup polític, "aquest objectiu, que és també una obligació legal, quedaria estroncat si, tal i com promou l'avantprojecte de llei d'educació del Ministre Wert, es permetés finalitzar l'educació obligatòria a l'Arxipèlag sense haver d'acreditar el nivell de català corresponent; com quedaria molt compromès si es permet que l'educació en català es limiti al 20% de les hores lectives".