En ocasió del quinzè aniversari de la mort de Manuel de Pedrolo, l’any 2005, el llibre que Edicions 62, la seva editorial principal, va publicar com a "edició especial commemorativa" va ser una reedició del Mecanoscrit del segon origen, que com diu a la contracoberta és "el títol més divulgat en català de tots els temps", sobre el milió d’exemplars, una novel·la de ciència-ficció, publicada inicialment, per voluntat de l’editorial, en una col·lecció de literatura juvenil, el novembre de 1974.

Però la col·lecció "El trapezi" no tenia res a veure amb les col·leccions de literatura juvenil actuals: la novel·la de Pedrolo hi sortia al costat d’obres com Espàrtac de Howard Fast, El dia dels trífids de John Wyndham, El gran Meaulnes d’Alain Fournier, La comèdia humana de William Saroyan, El salari de la por de Georges Arnaud, L’home que fou dijous de Gilbert Keith Chesterton, El port de les boires de Georges Simenon, La mare de Màxim Gorki, El gos que va veure Déu de Dino Buzzati, és a dir, obres de primeres figures de la literatura mundial, i també d’autors catalans de ciència-ficció, com Pere Verdaguer o Montserrat Julió. I el Mecanoscrit no ha parat de reeditar-se.

Manuel de Pedrolo, en tant que era un home compromès amb la realitat i un escriptor atent a tots els camps de la cultura, estava atent també a l’actualitat de la ciència i de tot tipus d’especulació. I això, afegit a la seva voluntat de fer present la literatura catalana en tots els camps, i més que més en els gèneres més populars, el va dur a escriure també ciència-ficció. Tota la seva obra és un conjunt, i per això seria injust i miop recordar i considerar Pedrolo per un sol llibre, per més determinant que hagi estat. Pedrolo no és solament el Mecanoscrit, però també.

El començament del "Mecanoscrit"

Quan pensem en la ciència-ficció de Manuel de Pedrolo generalment la primera obra que ens ve al cap és el Mecanoscrit del segon origen. I la primera idea que ens en ve és el començament. Possiblement és l’única novel·la catalana de la qual el començament ha esdevingut un motiu de cultura general: "L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l’hort."

En altres cultures pot ser el començament del Quixot, "En un lugar de la Mancha", o el de La divina comèdia, "Nel mezzo del cammin di nostra vita", o el de la Bíblia, "En un principi Déu creà", tots inicis de domini general, patrimoni d’una cultura, i certament el Mecanoscrit s’ha guanyat un lloc entre altres obres immortals. En català no són pas de domini general el començament del Tirant lo Blanc o el de La plaça del Diamant. Només el del Mecanoscrit de Manuel de Pedrolo.

Col·laboreu en  el  documental que Fundació Manuel  de Pedrolo  i Zeba Produccions impulsen.