Un cop més estem immersos en una borratxera de brots verds, no insistiré amb el comentari, pertinent o no, sobre si algú se'ls ha fumat. A inicis de juliol els serveis d'estudis de La Caixa i del BBVA pronosticaven un tercer trimestre de creixement positiu, després de 8 trimestres negatius consecutius. El mateix Govern de l'Estat s'ha apressat a avisar-nos que el pitjor ja ha passat. Per enguany les previsions tant del Govern de l'Estat, com del Banc d'Espanya, com de FUNCAS, per posar tres exemples eren de creixement negatiu, -1,3%/-1,5%, mentre que les previsions pel 2014 eren lleugerament optimistes, creixement entre el 0,5% i el 0,7%. En plena eufòria el FMI revisa les seves previsions i si bé manté la previsió del 2013 -1,6% rebaixa la previsió del 2014 del 0,7 al 0% en un context de refredament general de l'economia. Cal tenir clar tres elements, l'impacte sobre el creixement de les retallades en despesa pública, el mateix FMI ja va reconèixer sobre aquest aspecte errors de càlcul importants minimitzant els efectes. L'evolució dels crèdits sobretot a les empreses, ja hi revindrem sobre això. I l'estancament de la demanda interna, del tercer trimestre del 2008 al segon trimestre del 2013 la caiguda en termes reals ha estat del 14%. Aquest estancament es veu en part compensat per les exportacions però no més enllà de suavitzar la caiguda. Si el relatiu bon comportament de la balança comercial, exportacions/importacions, es deu a la caiguda de la demanda interna, com penso, la situació pot ser molt greu.
L'altre aspecte que ha fet que els representants del Govern de l'Estat repiquessin les castanyoles ha estat el “bon comportament” de l'ocupació durant el mes de juny, òbviament parlem de dades d'inscrits com a "demandantes de empleo", d'apuntats a les llistes per tant excloem aquells que se'n han fartat, i a més cal recordar l'efecte estacional de l'estiu (Caldrà esperar que ens diu l'enquesta de població activa). De fet les afiliacions a la Seguretat Social han caigut de 7.324 persones al mateix mes, per tant es segueix destruint ocupació. L'atur interanual ha crescut un 0,28%. I el mes de maig ha estat de record a nivell de Unió Europea i zona euro, segons dades de l'EUROSTAT a la zona euro s'ha arribat per primer cop a una taxa del 12,1%, en un any l'atur ha crescut de 1,344 milions de persones, la primera plaça del rànquing és per l'Estat Espanyol amb un 26,9% seguit de ben a prop per Grècia amb un 26,8%, recordem que les previsions de la OCDE pel 2014 sobre l'Estat Espanyol pugen l'atur fins a un 27,8%. El cas de l'atur juvenil, menor de 30 anys, s'està convertint en un problema estructural important a l'Estat Espanyol estem al 26,8% i a la zona euro al 23,8%. La impressió no és la d'una millora, és la d'un empitjorament generalitzat de manera paulatina. L'experiència del dia a dia no ens permet ser gaire optimistes i la preocupació pel que pot passar aquesta tardor és gran. El 2013 és l'any on es presenten més procediments concursals i es preveu tancar l'any superant els 10.000 en tot l'Estat.
La franja d'empreses on es pot preveure un major impacte és en el de les petites i mitjanes empreses, de 10 a 49 treballadors, de fet en un any n'han desaparegut fins a un 6,3% i del 2000 al 2012 el seu pes en el PIB català ha passat del 59 al 48%. Hi ha tres elements que així ho fan pensar. Seguim amb una caiguda de la demanda interna important, el mercat interior segueix contraient-se i l'opció exportadora sempre està vinculada a la dimensió de les empreses. La despesa pública segueix en retrocés i l'impagament de les administracions llastra l'activitat econòmica. I les perspectives referents al finançament i al crèdit no són gens bones. Cal no oblidar que de manera habitual les normatives i regulacions estan pensades per les grans empreses que són les que tenen major capacitat de negociació i pressió respecte a les institucions polítiques i organismes reguladors, les cartes estan marcades.
Segons dades del Banc d'Espanya del mes de maig en un any el crèdit ha baixat 127.610 MEUR, els crèdits a les empreses han baixat un 9,7% i a les famílies un 4,3%. L'informe dels Inspectors de la Comissió Europea i BCE fet públic el dia 10 de juliol posa de relleu que en els primers quatre mesos d'enguany els préstecs s'han reduït un 8%, al sector privat el descens ha estat del 12% mentre que a les administracions, fonamentalment a l'Estat el crèdit s'ha incrementat un 14% (Efecte “crawding out”, el crèdit públic acaba expulsant el privat) la pretesa reactivació de l'economia ha estat un fracàs estrepitós. Parlen d'una hipotètica recuperació del crèdit privat al 2015 per tant el 2014 seguirà amb la tendència actual. Mentrestant l'Estat té barra lliure per finançar el seu dèficit i deute, demana diners per poder pagar els costos dels diners que ha demanat abans.
Per reblar el clau el Govern de l'Estat preveu una reforma de l'impost de societats d'ampliació de la base imposable, pretenen que no es puguin compensar les pèrdues dels establiments permanents a l'exterior, sucursals, oficines... no es podrà comptabilitzar com a pèrdues i per tant tributaran. Les grans empreses crearan empreses filials amb personalitat jurídica pròpia per no pagar i les que no ho puguin resoldre d'aquesta manera no podran absorbir les pèrdues inicials per creació de nova empresa (“startups”). Una iniciativa d'aquestes característiques de poc ajuda a les exportacions i barra el pas a les petites i mitjanes empreses.
El dia a dia no deixa veure per enlloc brots verds, i amb barreres a l'exportació i el crèdit restringit ens espera una tardor dura, això de l'economia real no interessa gaire als que manen els percentatges de les comissions són poc llaminers.
18 de juliol 2013