Aquesta data, a més, coincidia amb el quinzè aniversari de l'aprovació de l'actual llei de política lingüística, del 1998.

Tant els mitjans de comunicació com els partits politics s'han mostrat acrítics amb els resultats de 30 any de la Llei de Normalització. En cap cas s'han remarcat les limitacions d'aquesta legislació autonòmica ni els minsos resultats reals de l'aplicació d'aquestes mesures iniciades ara fa 30 anys. Cap veu ha recordat la que a les escoles, als cinemes o a la publicitat la llengua espanyola és la predominant i que la Llei poques vegades s'aplica amb coherència.

El cofoisme i l'autocomplaença han abundat entre les notícies que se n'han fet ressò. Fins partits polítics definits com a independentistes, mitjans i tertulians habituals, han aplaudit sense crítica els 30 anys de la Llei. En aquesta línia, també han destacat per la seva absència la crítica des dels col·lectius que treballen l'àmbit de la llengua i fins des de l'àmbit de l'Esquerra Independentista.

Celebració oficial d'autocomplaença i enganys

Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Barcelona, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van presidir l’acte de commemoració dels 30 anys de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística, que estava organitzat pel Departament de Cultura.

En el seu discurs Ferran Mascarell va destcar que  “la Llei de normalització lingüística va ser una baula imprescindible per arribar a la situació actual, un gran triomf del Parlament de Catalunya. Aquella Llei ens demostra que el futur es construeix si es projecta des de la convicció del present”; però no va recordar que la situació actual podria estar descrita com de supremacia de l'espanyol, que s'imposa als mitjans audiovisuals, a les escoles i a tots els àmbits de la vida social; una supremacia que compta amb nombroses legislacions que impedeixen la normalització del català. En aquest sentit, Mascarell va arribar a descarregar l'Estat de responsabilitats polítiques en relació al català: "(...) però seríem injustos amb nosaltres mateixos si no diguéssim que el problema més gran per al català té a veure amb l’Estat."  Així mateix, també va mostrar un gran cofoisme expressant que “el català ha guanyat aquesta partida."

La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, també va participar en l'acte d'autocomplaença tot manifestant que  “han estat 30 anys de molta feina ben feta, però queda camí per recórrer, hem d’assolir noves fites, nous horitzons”, també sense cap referència crítica a una "normalització" insuficient i constantment amenaçada per l'Estat i per imposicions del model econòmic uniformitzador. Així i tot, de Gispert va exposar que “La normalització lingüística és una qüestió de país, un element de progrés i de cohesió, i per això, ha de suscitar consensos de caire cívic”.

Una valoració oficial esbiaixada

A la nota tramesa des de la Sala de premsa de la Generalitat de Catalunya es fa una valoració esbiaixada i no contrastada dels resultats de la Normalització: per una banda s'ofereixen xifres i dades que no concreten l'ús social del català en l'actualitat ni la seva vitalitat.

La nota va acompanyada de valoracions allunyades de la realitat com ara que "el català s’ha consolidat com la llengua oficial a les administracions de Catalunya", una informació incompleta, ja que tothom coneix de primera mà com en molts àmbits de l'administració, especialment Justícia i el cos de policia autonòmica, l'ús del català és virtual i molt sovint és motiu de conflictets i represàlies. Tothom coneix com són de refractaris molts jutges o Mossos d'Esquadra envers el català, un fet davant del qual l'Administració no ha pres mesures durant dècades.
 
La nota també fa referència al català a les escoles i instituts, afirmant que "s’ha consolidat el model català d’immersió lingüística, reconegut i avalat per les institucions europees." Tot i que atorga a aquest objectiu desitjat un "factor decisiu de cohesió social i garanteix que l’alumnat no sigui discriminat ni separat en grups diferents per raó de llengua", falseja novament la realitat diària sobre els centres educatius, tot afirmant que  "Garanteix el coneixement tant del català com del castellà." Tothom sap de primera mà que a molts centres escolars del Principat l'espanyol s'imposa sobre la llengua catalana, i que l'Adminitració és del tot negligent a l'hora d'exigir l'aplicació de la immersió lingüística real tant a la primària com als ensenyaments secundaris.

També fa referència a la llengua als mitjans de comunicació, i assenyala que "l’any 1983 va néixer TV3, amb l’objectiu principal de contribuir a la normalització lingüística i cultural del país, i avui dia és el principal mitjà de comunicació de Catalunya i la televisió de referència d’una gran majoria dels seus ciutadans. Catalunya Ràdio va néixer també el 1983 amb l'objectiu de promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes." La nota no explica, però, que "contribuir a la normalització lingüística" no és desballestar la televisió i la ràdio públiques en català, o permetre la introducció de publicitat en llengua espanyola; només per posar alguns exemples.