Coincidint amb la campanya de micromecentage per fer possible el documental “Manuel de Pedrolo, trencant l’oblit”, Lliberat.cat ha entrevistat Adelais de Pedrolo, la filla de l'escriptor.

"Penso que encara no s’ha dit tot del meu pare", afirma quasi al final de l'entrevista, tot i que durant els darrers dies des de Llibertat hem anat apuntant coses sobre la seva vida, però l'Adelais ens convida fer possible el documental, ja que considera que ens aproparem encara més l'obra i la personalitat del seu pare, "Tinc la impressió que el documental que estem plantejant amb Zeba Produccions no deixarà indiferent a ningú. Prometem que serà polèmic, potser així recuperarem la seva obra".

A més, també ens diu que "cal una visió global del conjunt de l’obra del meu pare. Encara no s’ha fet després de 23 anys de la seva mort...i hauria tant per aportar-hi! Una de les coses que certa crítica es despenja per a justificar el silenci que plana sobre l’obra del meu pare es que a causa de la censura, molts llibres seus no veieren la llum fins 10, 15, 20 anys després de ser escrits"

Adelais ens descriu al seu pare com a un persona "obsessionat per la llibertat, si se’n pot dir així... perquè no se sentia lliure" i la seva vitalitat se centrava en la "seva constant recerca per deslliurar-nos de l’opressió que ens subjecta". Així ens explica que "nodreix la seva rebel·lia i posició transgressora que el duu a enfrontar-se contra gairebé tot i contra tothom que considera que ha arraconat les seves pròpies conviccions", i amb "la seva ploma volia combatre el poder".

També ens comenta que el seu pare "el que de veritat se sentia era novel·lista. Ara, es ben obvi que tots els gèneres li varen interessar. I tant en novel·la, teatre, assaig, com en articulisme periodístic, la poesia...,". En el camp periodístic, ens diu que "a partir de mitjans dels 70 comença a col·laborar amb l’Avui, també al Diari de Barcelona on fa una constant professió de fe independentista i d’esquerres sense embuts".

Pel que fa a ser un dels nostres autors “proscrits, silenciats...". Adelais de Pedrolo ens fa saber que "el posicionament polític del meu pare molestava...i encara molesta". També apunta que "va escriure sempre en català i mai es va deixar entrevistar, fins i tot quan guanyava un premi, si no era en la nostra llengua i se li havia de deixar parlar sobre la independència i els Països Catalans. Sempre es va negar a escriure en una publicació en espanyol o bilingüe. Però no era només una posició personal, exigia el mateix de la resta de col·legues a qui retreia que abandonessin les pròpies conviccions".

Adelais de Pedrolo en la entrevista reivindica l'escriptor compromès com ho va ser el teu pare, ja es pregunta, "Què seria escriure i no provocar (en sentit constructiu o destructiu, tant se val)?".

Ara bé, "Mecanoscrit del segon origen" no deixar de ser l'obra més venuda en tota la història de la literatura catalana. Adelais de Pedrolo comenta que "l’èxit aclaparador del Mecanoscrit ha dut a l’oblit a una part important del conjunt de la seva obra. Per exemple el cicle Temps Obert, la tetralogia La Terra prohibida, el recull de contes Trajecte final, Totes les bèsties de càrrega, Es vessa una sang fàcil, Acte de violència,...i tantes d’altres".

Com veieu, l'entrevista no deixar de ser un tastet perquè anem fent...I és que encara hem de descobrir moltes coses sobre Manuel de Pedrolo. Potser, el documental ens obrirà de bat a bat la porta.