“Totes les bèsties de càrrega” és la història de l’opressió d’un poble aclaparat per una burocràcia absurda i inhumana en un ambient asfixiant, gairebé kafkià. I sobre la voluntat de supervivència i de resistència contra tota submissió i controls que ens evoca la Catalunya sotmesa a l’Espanya franquista.
La novel·la d’un gran simbolisme és un clam a la lluita contra l’assimilació per part de l’ocupant. L’any 2011 Edicions 62 va treure una nova edició d’aquesta obra mestrade Manuel de Pedrolo dins la seva col·leció “la butxaca” pel que torna a ser possibletrobar-la a les llibreries. Hi ha qui l’ha comparat a obres com "1984", d’Orwell o "Fahrenheit 451", de Bradbury. Antoni Munné-Jordà fa unes breus pinzellades d’aquesta brillant obra que no podem deixar de recomanar.
Una de les obres més importants
"Totes les bèsties de càrrega" ha estat considerada una de les obres més importants de Pedrolo, i és l’única novel·la seva publicada dins la col·lecció «Les millors obres de la literatura catalana». Escrita el 1965 i publicada el 1967, l’obra té una intenció d’al·legoria política: amb una estructura tancada en dotze capítols, del «0 (1)» al «12 (0)», narra l’aventura d’un home innominat, i per extensió de tot un poble, sotmès a un procés anorreador de la seva identitat, amb la intenció d’assimilar-lo a la de l’ocupant.
L’obra és presentada en forma de fantasia expressionista, com el cinema de Robert Wiene, o de Murnau o del Fritz Lang de la primera època alemanya, o com el malson absurd d’alguna novel·la de Franz Kafka, dins una estructura amb una dinàmica espaciotemporal implacable i tancada: cada capítol succeeix a l’anterior en el temps (l’acció de l’inici d’un capítol continua exactament l’acció acabada al capítol precedent) i en l’espai (cada capítol s’inicia a l’espai on ha abocat l’acció del capítol precedent, diferent de l’escenari del capítol precedent), però, en abocar el final del darrer capítol a l’espai i a l’acció de l’inici del primer, aparentment s’anul·len el temps trascorregut i fins l’espai recorregut, amb què la sensació d’irrealitat, d’absurditat, d’acció fora del temps i de l’espai, és potenciada.