Sovint, els fet històrics més rellevants tenen un llibre que s’encarrega de deixar testimoni escrit dels mateixos, detallant-los amb pèls i senyals. Es tracta, doncs, d’un subgènere literari, el llibre-manifestació, recuperat darrerament arran de les dues mobilitzacions multitudinàries que han donat lloc a l’obertura de l’actual cicle polític de caire sobiranista als Països Catalans.
En tot cas, però, el gènere, a casa nostra, no és nou i té alguns precedents immediats amb la històrica manifestació de l’11 de setembre de l’any 1977. Aquella marxa, recordada com la primera manifestació milionària de la història del país, no tan sols va suposar treure al carrer centenars de milers de persones amb el lema “llibertat, amnistia, estatut d’autonomia” tal i com va recollir àmpliament el Llibre de la Diada. 11 de setembre del 1977 de Josep Benet i Josep Maria Espinàs editat per Laia-Edicions 62, sinó que també va suposar la major i més multitudinària mobilització encapçalada per l’independentisme revolucionari modern que aquell matí aplegaria prop de 30.000 persones al Fossar de les Moreres de Barcelona.
Editat per La Magrana (com no podia ser d’altra manera), amb una edició a càrrec de l’ex militant del PSAN Jordi Altarriba, 11 de setembre. El poble treballador per la independència nacional és el testimoni escrit i fotogràfic de la històrica diada de l’11 de setembre de 1977 que “aplegà més de 30.000 independentistes al Fossar de les Moreres, a les dotze del migdia en un acte de marcat to reivindicatiu de les llibertats perdudes pel nostre poble el 1714” segons resa la seva contraportada.
A llarg de les seves 34 pàgines, hi poden trobar documents històrics com el mític cartell que convocava a aquella diada signat per Esquerra Nacional, ERC (històrica), Estat Català, FAC, FNC, Gent Nacionalista Independent, MUM, Partit Federalista Europeu de Catalunya, PSAN i PSAN-Provisional, així com el dos parlaments que hi feren Fèlix Cucurull i Jordi Carbonell en nom de totes les forces polítiques convocants, el comunicat de la “Comissió de grups independentistes”, les adhesions recollides d’entitats i persones diverses de l’espectre independentista i resistent i, sobretot, un ampli reportatge fotogràfic de la històrica i massiva jornada matinal. Una concentració, considerada la primera mobilització de masses de l’independentisme contemporani, que seria el preludi d’una altra mobilització històrica, aquella mateixa tarda pels carrers de Barcelona, coneguda com la manifestació del milió, una marxa a la que les forces polítiques independentistes i socialistes convocants a la matinal al Fossar també recolzaven i en la que hi participarien hores més tard, amb lemes propis que anavem més enllà de les demandes unitàries i aportant el seu granet de sorra.