El iot, que va costar 21 milions d’euros –tres d’ells a compte de l’erari públic balear- va ser donat en realitat a Patrimoni Nacional que durant 13 anys n’ha estat el propietari, fins avui. Així, titulars del Diari de Balears –”El Rei renúncia al Fortuna i el posa en mans de l’Estat”- o El País –”El Rei entrega al Govern [espanyol] el Fortuna“- són més aviat inexactes, ja que aquest sempre ha estat propietat estatal.
Un altre tema és que durant tot aquest temps la Família Reial espanyola hagi estat l’única beneficiaria d’una infraestructura que gestiona la institució encarregada de “posar a disposició dels ciutadans del patrimoni històrico-artístic [legat per la Casa Reial] que gestiona a través del seu us amb finalitats culturals, científiques i docents”.
I durant tot aquest temps ha estat Patrimoni Nacional el responsable de sufragar un cost de manteniment que incloses despeses de tripulació, reparacions, amarra o combustible, es calcula –com en qualsevol altre iot d’aquestes característiques- en el 10% anual del seu cost inicial, o sigui al voltant d’1,8 milions d’euros. Un vaixell que, durant l’any passat, només va fer un sol viatge forçat per necessitats de manteniment.
Que el cost de manteniment pagat al marge del pressupost de la Casa Reial hagi passat per alt a pràcticament tots els mitjans de comunicació és encara més destacable quan gràcies a aquesta notícia hem sabut detalls com que el Fortuna té un casc d’alumini i un pes de 35,4 tones, pot arribar als 70 nusos de velocitat, disposa d’un calat d’1,47 metres i de 9,20 metres de mànega. A més, va arribar a la base naval de Portopí, al port de Palma, el 18 de juny de 2000, procedent d’Algesires, on havia hagut de realitzar una escala tècnica per culpa de la tempesta de llevant que escombrava l’Estret de Gibraltar.
Tampoc cap mitjà ha pensat en preguntar sobre la licitud que un funcionari estatal rebi regals –ni que sigui indirectament- d’aquest tipus per part d’empresaris particulars.