A partir d’avui comença el camí per a què "Warcelona, una història de violència" es plasmi en paper i tothom qui ho vulgui pugui tenir a casa un exemplar editat per Pol·len Edicions de l’exitosa exposició del fotoperiodista i il·lustrador Jordi Borràs, sobre la violència a la ciutat de Barcelona. Una mostra que segueix recorrent tots els racons dels Països Catalans i que ho seguirà fent els propers mesos.

Aquest dilluns es posa en marxa la campanya de micromecenatge per a finançar el llibre de fotografia documental. La plataforma escollida és totSuma.

Una mostra que es converetix en llibre

L'edició constarà de més 50 fotografies ordenades en sentit cronològic i preses entre l'any 2009 i el 2013, coincidint amb l’agreujament de l'actual crisi econòmica. El llibre s'emmarcarà a la col·lecció De l'ull al dit, especialitzada en fotografia documental i serà el segon volum d'aquesta que editarà Pol·len Edicions.

A més a més, serà un projecte respectuós amb el medi ambient, ja que l'ecoedició és un dels puntals de Pol·len Edicions.

Un projecte solidari

Tots els sumadors que participin amb el finançament de llibre, faran una donació de 2€ per cada aportació econòmica feta a l'associació STOP Bales de Goma, que treballa per l'abolició immediata d'aquests projectils letals. 

Què és Warcelona?

Un cop de puny a la cara de la convivència. Això és el que pretén l'autor amb aquesta mostra fotogràfica. La ciutat de Barcelona és alguna cosa més que turistes despistats consumint paelles infectes i regades amb sangria de bric, o les flamants botigues del Passeig de Gràcia només aptes si la bossa sona. Rere aquesta ciutat aparador –la millor botiga del món, en diuen– s’hi amaga la capital d’un país que perd població a resultes d’una salvatge crisi econòmica i a una elitització promoguda per 32 anys de governs progressistes i el posterior govern conservador que sembla seguir els mateixos passos. El malestar polític i social es fa palès amb un número exponencial de manifestacions sovint silenciades pels mitjans de comunicació, titllant tot brot de violència urbana com el resultat de les ganes de protagonisme de quatre brètols. Aquesta manera tan banal d’analitzar una realitat complexa passa pàgina de la mateixa manera a les actuacions més que dubtoses d’una policia catalana cada dia més qüestionada. La violència en actes reivindicatius, festius o esportius sovint és distorsionada, tractant tota forma de conflicte de la mateixa manera i sota el paraigua de la delinqüència, impossibilitant així, qualsevol via de resolució per fer de la nostra societat un exemple de progrés, convivència i tolerància. El tractament mediàtic de la violència al carrer, ha arribat a tal punt on sembla que un aparador trencat causa més alarma social que una perona amb un ull rebentat per un agent antiavalot.

El conflicte nacional, tan a l’ordre del dia últimament, sumat a una incansable lluita social, fan un excel·lent caldo de cultiu per a la violència. I quan parla de violència ho fa en totes les seves formes: un contenidor cremat, una mirada, una pallissa, una pedrada… Violència com a recurs, com a resposta, com un crit agònic cap a una ciutat que no hi veu ni escolta, mentre camina indubtablement cap a l’abisme.

Jordi Borràs

Jordi Borràs és un actiu fotògraf i il·lustrador nascut a Barcelona l'any 1981. Des de l'any 2003 col·labora regularment en revistes, periòdics i setmanaris, fins al punt que s'ha especialitzat en la il·lustració d'article o d'opinió, tot i que també ha passat pel dibuix científic i històric, pel llibre infantil i juvenil i la realització de cobertes per a llibres i revistes. En el camp de la fotografia, realitza la tasca de fotoperiodista per a diversos mitjans de comunicació, especialment d'esdeveniments com protestes socials i polítiques. Una tasca difícil, no exempta de perills, que ha suposat per al fotògraf agressions en diverses ocasions per part de policies antiavalots. Des del 2007 i fins a finals del 2010 ha estat el coordinador de l'Àrea d'Il·lustració del Setmanari Directa, la seva gran escola, on també hi dibuixa periòdicament.

L'any 2011,  Llibertat.cat va atorgar-li el premi com a millor fotoperiodista i en agraïment amb les seves col·laboracions.