La cultura és un element  fonamental en la lluita per a l’emancipació de la classe obrera. Els ateneus obrers, les escoles racionalistes, foren fogars de formació de militants, que volien construir una cultura al servei de la classe treballadora.

La Biblioteca Arús, creada per Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), periodista, dramaturg, francmaçó i federalista, fou llegada a la ciutat de Barcelona el 1895. És un exemple de biblioteca especialitzada en el moviment obrer, s'hi conserven les actes i la correspondència de la secció peninsular de la Primera Internacional

Tot al llarg dels segles XIX i XX, s’ha posat en evidència la utilització de la cultura a favor d’uns  determinats interessos de classe, aquest  fet ha generat una confrontació ideològica entre els models corresponents  d'interessos de classe contraposats.

La Generalitat republicana, amb una sensibilitat especial pels temes culturals, recollí la necessitat d’incrementar el nivell de coneixements de la classe treballadora com a manera de respectar la seva dignitat i entengué que, junt amb la igualtat econòmica hi ha d’haver la igualtat cultural posaren en funcionament l’any 1933 els Estudis Universitaris per a Obrers.

 La fundació dels Estudis Universitaris  per a Obrers fou una iniciativa conjunta entre la Facultat de Filosofia Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB), l’Ateneu Polytecnicum, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i l’Escola del Treball. El seu objectiu fou la difusió de la cultura de nivell superior a la classe obrera. En finalitzar el curs es lliuraven certificats d'assistència als alumnes que ho sol·licitaven, previ informe dels professors, o certificats d'aprofitament a tots els alumnes que voluntàriament se sotmetin a les proves reglamentàries cursades.

Reproduïm l’encapçalament del document fundacional: La Universitat de Barcelona, per iniciativa de la Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia i de l’Associació Professional dels seus estudiants, i responent  a la renovació que en aquests moments té lloc en totes les manifestacions de la cultura, tant en la forma com en l’esperit, ha cregut que la seva missió no seria acomplerta si no obrís les seves portes per oferir les seves disciplines a tots els estaments socials, i més concretament  a aquells que, per circumstàncies especials de la vida o la voluntat llur, no trobaven la manera de satisfer aquella necessitat de cultura imprescindible a l’ésser humà per a intervenir en la vida col·lectiva, amb tots els coneixements i preparació que demanen les hores actuals.

Es tracta únicament de difondre entre els estaments populars, de posar  a l’abast de tothom els elements de cultura superior que ha de posseir tot ciutadà per a sentir-se solidari  de les valors essencials de la cultura humana, capacitant-lo per a intervenir dignament en la vida pública quan sigui cridat a servir els interessos morals i materials de la col·lectivitat.   

Durant el  curs 1933-1934 es donaren les matèries següents:

Història de l’Art. Història de la literatura

Biologia. Geografia

Història de la Cultura. Legislació Obrera

Història General. Filosofia. Dret.

Les activitats dels Estudis Universitaris per a Obrers foren suspeses a causa dels Fets del Sis d'Octubre de 1934, i reiniciades el juliol del 1936 fins a l'ocupació de Barcelona el gener del 1939. Foren dirigits pel seu secretari, el doctor en Filosofia i Lletres, poeta, i dramaturg, Ambrosi Carrion i Juan (1888- 1973).