En els últims anys ha arrelat en l’imaginari del país una idea inqüestionable: és imprescindible retallar costos a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). És habitual sentir que TV3 i Catalunya Ràdio són massa cares i que tenen una estructura gegantina i ineficient, herència d’un model desfasat i burocràtic. Darrera d'aquesta situació insostenible hi ha, segons expliquen els defensors d'aquesta tesi, els privilegis i prebendes dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio: n’hi ha massa, cobren molts diners –més que qualsevol altre periodista- i estan blindats per l’acció d’uns sindicats corporativistes en extrem. Ja se sap que els qui treballen per l'administració viuen molt bé, i els periodistes de TV3, que són l’elit de la casta funcionarial del país, encara millor.

Aquest discurs, però... es fonamenta sobre alguna base sòlida? Vegem-ho. Segons dades recopilades la Candidatura de Treballadors de Televisió de Catalunya, la CCMA tenia l’any 2011 una despesa d’explotació de 444 milions d’euros. Amb aquesta quantitat, els seus sis canals de televisió i quatre de ràdio van assolir una audiència del 19,2%, competint amb èxit amb TVE (amb un pressupost de 1.000 milions d’euros i un 16% d’audiència) i amb dos grans grups privats, Antena 3 i Mediaset (que gestiona, entre d’altres, Telecinco i Cuatro). Aquests dos grups tenen despeses d’explotació que ronden els 696 i 845 milions i audiències d’un 16% i un 22,8% respectivament. No es pot dir, doncs, que els diners que els catalans invertim en els mitjans públics estiguin mal gestionats, més si tenim en compte que els últims cinc anys l’aportació de la Generalitat a la CCMA s’ha reduït en 100 milions d’euros i tot i això l’audiència ha crescut gairebé un 1%. De fet, comparada amb les corporacions europees de mitjans audiovisuals, la catalana té unes dimensions més aviat modestes. El 2012, el pes econòmic de la CCMA es va reduir a 50 euros per habitant, i l’aportació pública a 34 euros per habitant. L’any 2010, Dinamarca invertia en la seva televisió pública 160 euros per habitant, Suïssa 157, Irlanda 83, Finlàndia 77 i Bèlgica 69 (dades extretes de l’European  Audiovisual Observatory). Per tant, de gegantisme i hipertrofia res de res: més aviat el contrari.
I els sous, què? Segons dades facilitades per CCOO, l’any 2011 el salari mitjà dels treballadors de TV3 estava en uns 36.675 euros nets anuals. Aquesta ràtio, però, està distorsionada perquè inclou tota mena de personal directiu i comandaments intermedis que cobren complements no regulats pel conveni col·lectiu. En aquesta situació privilegiada, llargament denunciada pels sindicats de la CCMA, es trobarien actualment unes 200 persones. Tot i això, segons CCOO el col·lectiu més nombrós a l’empresa, el de nivell D (càmeres i tècnics), cobra 25.500 euros a l’any (1.821 al mes). En el cas dels periodistes, aquests reben 33.000 euros anuals, uns 2.357 mensuals. Aquestes dades són d’abans d’aplicar les retallades i supressions de pagues extra de 2012. Certament es tracta de sous més que correctes, però tampoc es distancien tant del que cobra un redactor base de La Vanguàrdia amb tots els complements fixos (45.000 euros anuals bruts segons conveni). També es diu que la CCMA té massa treballadors: l’any 2011 en tenia 2.619, menys de la meitat que TVE, 800 més que Antena 3 i 1.200 més que Mediaset. Passa, però, que a diferència d’aquestes dos conglomerats privats, TV3 té un model basat en la producció pròpia (segons fonts sindicals, un 70% de l'emissió comptant les coproduccions). En canvi, les cadenes privades subcontracten la major part de la seva producció a d’altres empreses. Una productora com Mediapro, per exemple, manté una activitat constant d’outsourcing que concentra 4.000 treballadors en un entramat de societats que produeixen continguts per als grans grups privats. Per tant, en realitat no és cert que tinguin menys treballadors: en tenen més, però més precaritzats.

No és cert, doncs, que TV3 sigui una televisió cara i hipertrofiada, ni que els seus treballadors cobrin sous estratosfèrics. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té una dotació pressupostària rellevant que probablement pot contraure's en temps de vaques magres, i segur que hi ha situacions il·lògiques que cal revertir en el capítol de personal. Però una cosa és això, i l’altra que el Govern decideixi practicar l’harakiri dels seus propis mitjans públics amb la coartada de l'austeritat mentre segueix subvencionant amb fruïció determinats grups privats de comunicació. La tisorada aprovada pel consell d’administració de la CCMA és un atac frontal al model de TV3 i una estocada mortal a l'espai català de comunicació en un moment transcendental per al futur d'un país. Si ho fes un govern del PSOE o del PP tindria lògica. Que el responsable de l'atemptat sigui un govern de CiU –que, de moment, compta amb el suport parlamentari d'ERC- resulta tan grotesc com contradictori, més si tenim en compte que el pacte que va dur Artur Mas a la presidència inclou la creació i consolidació “d'estructures d'estat” i la celebració d'un referèndum el 2014. Fer passos enrere amb TV3 no té cap sentit. A no ser, esclar, que el full de ruta sigui una altre i encara no ens l'hagin explicat.