L'organització independentista considera que aquesta situació era previsible, i que ja havien alertat que "no es podia confiar en CiU" i la proposta recurrent de pacte fiscal articulada per la fedaració conservadora.

Per a l'MDT la "burgesia d’amunt (l'oligarquia) està fent tot el possible perquè es torni al camí d’un nou pacte amb Espanya, al sotmetiment anomenant eufemísticament diàleg. Des dels intents fracassats de les patronals més significatives de reprendre la iniciativa política i unificar en una mateixa direcció la seva classe social fins a la pressió no visible, l’alta burgesia i una part de la mitjana estan movent tots els seus peons perquè el procés de ruptura descarrili. Per a aquest objectiu compten amb la col·laboració de tots els aparells de l’Estat espanyol."
 
Aquest posicionament de l'MDT parteix, però, de l'anàlisi que si la mobilització popular dels darrers set anys ha afavorit la consciència independentista i l'organització popular "serà aquesta mobilització la que farà fracassar els intents de la classe dominant. (...) l’ANC, com a expressió organitzativa actual del moviment popular per la independència, té la responsabilitat de no baixar la guàrdia, és a dir, ha de denunciar les tàctiques dilacionistes de tota mena i exigir que es posi ja una data a una consulta políticament vinculant."
 
En aquest sentit, recorden que la Unitat Popular i la CUP han de jugar-hi un paper fonamental en aquest procés,  actuant com agent mobilitzador al costat del Poble, promovent la consulta, estenent la consciència independentista a la resta del país i col·locant el dret de decidir en el centre del debat polític. Per a l'MDT aquest context és favorable per "aprofitar la possibilitat que ofereix una ruptura amb l’Estat per iniciar un procés constituent, de manera que els interessos de les classes populars en surtin beneficiats."