L'enfonsament de l'edifici Rana Plaza en la població de Savar, Bangladesh, on han mort més de 360 persones (xifra que anirà en augment) i 900 continuen desaparegudes de les que allí treballaven en tallers tèxtils, ha estat noticia de poques hores, donat que altre tema més important l'ha enfosquit: han trobat un tros de l'avió de l'11S en la zona zero de Manhatan.
No obstant l'intent d'encobriment i de reduir la importància de la noticia, la matança de treballadores del tèxtil a Bangladesh1 torna a posar en evidència que els guanys de les empreses multinacionals capitalistes estan per damunt de la seguretat i les vides de les treballadores d’aquest i d’altres sectors productius. Ja s'havia denunciat que l'edifici de 8 plantes no reunia condicions i suposava un perill però la maquinaria capitalista no podia parar i no es la primera vegada que això passa en esta mateixa població (en els darrers 15 anys ja han mort unes 600 persones en “accidents” similars) i en moltes altres on la pobresa generalitzada és l’altra cara del consumisme induït, la riquesa i l’opulència d’una minoria al si de les nostres societats.
Res, ni tan sols la vida de les treballadores i treballadors es mes important que la producció de roba de les marques internacionals deslocalitzades. Les denuncies sobre les condicions laborals d’aquestes persones en els països anomenats del tercer mon com ara Índia o Marroc, que son explotades per empreses també de l’estat espanyol, ja van ser publicades en l’informe “Moda espanyola en Tànger: Treball i supervivència de les obreres de la confecció”2 realitzat per SETEM en col·laboració amb l’organització marroquina ATTAWASOL. Aquest informe formava part de la campanya “Roba neta” realitzada entre 2002 i 2004 i analitzava les condicions de vida i de treball de les obreres del sector tèxtil a Tànger, mitjançant entrevistes a 118 treballadores.
En el cas de Marroc i segons dades d'aquest informe, el 80% de les persones que treballen en aquests tallers son dones. Els centres de producció mes importants del país es troben a les zones industrials de Rabat, Casablanca i Tànger i atrauen a moltes empreses estrangeres.
En el cas de Marroc la jornada laboral teòrica no pot excedir les 44 hores setmanals o 2.288 hores anuals, però el còmput anual es pot repartir segons necessitats de l'empresa sempre que no superen 10 hores diàries de treball, i si es superen, seran considerades extraordinàries. Al sector de la confecció els contractes més habituals solen ser de 44 hores setmanals repartides entre dilluns i dissabte. La realització d'hores extres sols ser habitual, i no son opcionals, les treballadores no saben mai a quina hora van a acabar.
El Salari Mínim Interprofessional Garantit (SMIG) per al període 2010-2011 es de 2.011 dirhams mensuals es a dir 178,72 euros mensuals, 0,95 cèntims l'hora, salari que no permet la supervivència d'una família. En el cas de Blangadesh encara és pitjor, el salari mensual es d’uns 35 euros mensuals i les condicions laborals i de seguretat quasi ninguna.
Les empreses que treballen amb tallers que estan a Tànger instal·lats com ara Inditex, Mango, Cortefiel o El Corte Inglés, manifesten que tenen codis de conducta laborals i que realitzen auditories per a garantir que no existeix vulneració de la legislació. Estos mecanismes que diuen que utilitzen no son suficients per a garantir les pràctiques antisindicals, ni tan sols per evitar que les treballadores no puguen sortir de la pobresa malgrat estar treballant tota la setmana. Mes bé al contrari: el que fan estes empreses es aprofitar-se de les condicions laborals indignes, de la manca de negociació col·lectiva i de garanties d'estos països, dels incompliments reiterats i del sotmetiment general de les seues treballadores, per a enriquir-se més encara.
Després per a rentar-se la cara diuen que compleixen amb els codis de conducta laborals i fan superficials campanyes contra la violència de gènere a l'Estat Espanyol, mentre tenen relacions laborals amb tallers que fins i tot utilitzen joves menors d'edat i els paguen encara menys que a les treballadores de les que estem parlant, tot i que fan la mateixa feina. Per altra banda estan aprofitant la reestructuració del capitalisme (li diuen crisi) per empitjorar cada dia més les condicions laborals a casa nostra amb l’excusa de la competitivitat, que ells mateixa generen amb la deslocalització.
Segons manifesta l'informe, el codi de conducta d'Inditex (propietària de Zara, Bershka, Pull &Bear, Massimo Dutti, Stradivarius, Oysho, Uterqüe, Tempe i Zara Home) estableix que el màxim d'hores que podran realitzar les treballadores de la seua cadena de subministraments es de 48 hores setmanals. De les 118 dones entrevistades el 68% de les que treballaven en factories proveïdores d'Inditex realitzaven entre 45 i 54 hores i el 30% superaven les 55 hores setmanals de manera habitual.
A més de la jornada laboral estes dones treballen una mitjana de 6 hores diàries a sa casa, la qual cosa els impedeix poder participar de la vida social, política i sindical i queden relegades únicament al camí de l'explotació i l'excussió, cosa molt profitosa per al sistema.
Cadascuna de les treballadores del tèxtil mortes a Bangladesh o a qualsevol altra zona, es més important que el trosset d'avió trobat casualment ara a la zona zero per despistar-nos, i encara que intenten amagar-les totes sabem que son responsabilitat directa dels guanys de les grans empreses explotadores que després ens venen la “moda actual” a baix preu. Però a cada samarreta barata que els comprem cal sumar-li la sang de les seues víctimes i no ens podran enganyar amb campanyes de neteja d'imatge, primer cal que netegen la roba que produeixen.
Caldria que recordéssim aquesta noticia cada vegada que en primera plana ens (des)informen dels guanys anuals de les empreses del grup El Corte Inglés, o que el propietari de Zara apareix al capdavant de les llistes de persones més riques del mon, o cada vegada que intenten enlluernar-nos amb el suposat glamour de les desfilades de moda. La riquesa i l’estètica del capitalisme esta tacada per la pobresa , l’explotació i les mort gens accidentals de la gent treballadora del món.
2. http://www.ropalimpia.org/adjuntos/noticias/materiales/Moda-espanola-en-Tanger.pdf