La CUP es troba en creixement lent, constant, però segur; assolint, poc a poc, els reptes històrics de consolidar el projecte arreu de la nació: actualment estan en vies de consolidació els nostres nuclis a les Terres de l'Ebre, els Pirineus i el País Valencià.

En aquests tres anys i mig hem passat:
· De la cinquantena d'assemblees locals al centenar actual
· Dels menys de 500 militants a superar el miler
· Dels pocs més de 20 i pocs regidors, al centenar actual

Pel que fa la nostra capacitat d’incidència, avui som una força política que el poder ha de tenir en compte, tant a nivell de cada vegada més municipis, com a nivell del Principat gràcies a:
· La feina i el compromís constant de la militància de la CUP
· Gràcies a la capacitat de la CUP de sumar forces i de complementar-nos amb l'esquerra independentista, les lluites populars, i també gràcies a saber integrar diferents tradicions polítiques independentistes i d'esquerres en el marc del projecte transformador de la unitat popular
· I també gràcies a la superació de debats (com el de les autonòmiques) sobre la base de la nostra metodologia assembleària (com s’ha dit en alguna ocasió, la democràcia és lenta i cara, però segura!)

Quan vam entrar al SN, veníem de tres debats durs: estatuts, debat estratègic i eleccions al Parlament. Vam entrar amb un mandat implícit de recosir els descosits. Evidentment, no ho hem fet fora del temps i l’espai: ho hem fet enmig d’un país en ebullició, amb un moviment independentista desbordant i una contestació social creixent.

L'Assemblea Nacional de Tarragona va tenir lloc només un mes després de la Consulta d'Arenys: des d'aleshores, les majors mobilitzacions de la història del Principat (Consultes, 10 de juliol, 11 de setembre) han posat sobre la taula la contradicció entre la voluntat majoritària d'una part del nostre poble i la dominació de l’estat espanyol.

Però durant aquest període també hem vist augmentar el patiment de cada vegada més sectors populars provocat per la crisi d'un sistema capitalista que és irreformable, i pel segrest del sistema autoanomenat democràtic a mans del capitalisme financer i el reforçament de la deutecràcia.

Aquest fenomen és català, però també és mundial i per això hem vist que la crisi sistèmica ha reforçat en aquests darrers anys les alternatives bolivarianes, que sobreviuran a la mort de persones que com Chávez han lluitat per la plena sobirania dels pobles. Un sistema capitalista que en el nostre entorn més immediat continua atiant robatoris legals arreu de la Unió Europea i guerres interessades a la nostra Mediterrània.

Els darrers quatre anys han posat més que mai sobre la taula la necessitat d'alternatives com les que vol construir la CUP, de cara a la independència i el socialisme dels Països Catalans i de tots els pobles del món.

Seguir creixent com a organització vol dir seguir estenent el nostre projecte local, territorial i nacional a tots els racons dels Països Catalans.

Però vol dir també reforçar la cohesió de la nostra organització a partir del reconeixement de la nostra (necessària) diversitat interna i del debat polític de baix cap a dalt.

El nostre paper com a Secretariat Nacional, com a reflex de la pluralitat interna de l'organització, ha estat posar els mitjans necessaris per afavorir el debat i la cohesió internes: hem comès errors, molts, però ens hem esforçat en buscar solucions organitzatives i polítiques per facilitar una unitat que necessitem per poder articular una alternativa de canvi per als Països Catalans.

El nou Secretariat Nacional té una gran responsabilitat en aquest sentit, i creiem que haurà de saber llegir aquesta pluralitat interna, que ens reforça i ens enriqueix perquè en el fons no és altra cosa que el reflex de la diversitat política al si del poble treballador català. Ara bé, com a organització revolucionària no n’hi ha prou de congratular-nos de la pluralitat interna, sinó que hem d’assumir que aquesta pluralitat només és útil si serveix per a avançar. Pluralitat, sí. Cohesió, també.

També hem après, en aquests anys al SN, que convé afrontar els debats de cara, no endarrerir-los, i admetre allà on no hi ha acord com a primer pas per a superar aquests debats. I que la confiança entre companys i companyes de militància és un ingredient indispensable.

Així, cal treballar per generar els debats, el coneixement mutu i la confiança necessària amb més empenta i més força que no pas ho hem fet nosaltres, el Secretariat Nacional que avui tanca una etapa.

Ara, tota l'organització té aquesta responsabilitat, i cada militant ha de treballar en aquesta direcció perquè és possible, avui molt més que fa 3 anys i mig, construir, juntament amb el nostre poble, un projecte d'alliberament nacional, social i personal.

La tasca que ens proposem com a EI i com a CUP és ambiciosa. Fer confluir la voluntat de llibertat nacional amb l’aspiració a la màxima justícia social, i relligar-ho amb formes radicalment democràtiques, significa un projecte històricament ambiciós. I és doncs comprensible que aquest repte ambiciós estigui sotmès a moltes tensions.

Però també som conscients que vivim un moment excepcional, on res no serà igual a com ho hem conegut. Hem entrat en una etapa d’acceleració dels canvis, i cal que estiguem a l’alçada per forçar que aquests canvis siguin a favor del nostre poble, de les classes treballadores i de la democràcia.

Si no som nosaltres, qui? Si no és ara, quan?
Per tots els que ens han precedit, pels que hi som i pels milers que vindran!
Visca el poble treballador català,
Visca la CUP,
Visca la Terra!