“Iniciar un procés d’auditoria pública, transparent i permanent del deute de la Generalitat de Catalunya”. Aquest és el desig de la CUP-AE i com queda formulat en la moció que ha entrat a registre i que defensarà al ple del Parlament el proper 10 d’abril. En el plenari de la setmana passada el diputat Quim Arrufat ja va interpel·lar el Govern sobre aquest assumpte. La CUP creu que s’ha d’establir un topall màxim de pagament d’interessos respecte als Pressupostos i adverteix de l’existència d’un deute “il·legítim”.

La formació vol que l’auditoria del deute – que ha estat posada a la pràctica en diferents països del món com Noruega o l’Equador – estigui sota control del Parlament. Ha de tenir com a objectius el determinar l’origen del deute, la seva composició, qui són els responsables polítics i els creditors principals. Mitjançant aquest mecanisme, la formació vol evitar que es tornin a contraure deutes que hipotequin les polítiques públiques.

En aquest sentit, la CUP ha recordat que el deute és una part cada vegada més important dels Pressupostos de la Generalitat, atès que ascendeix a 50.948 milions d’euros. L’augment del percentatge del pressupost destinat a pagar-lo restringeix els recursos públics que haurien de destinar-se a polítiques socials i a la reactivació de l’economia.

Així mateix, la formació considera que “el deute habilita un creixent control de les entitats financeres sobre les actuacions públiques, tant del Govern com del Parlament. Deteriora la capacitat de decisió democràtica de les institucions, donat que es prioritza el compliment dels contractes amb aquestes entitats financeres i altres creditors per davant dels deures i contractes de la resta de la societat (siguin proveïdores, entitats socials, treballadores públiques o receptores de serveis)”. Per Arrufat, l’escenari ha esdevingut “propens a més privatitzacions, més plans d’ajustos i més vendes del patrimoni públic”.

Davant d’aquesta realitat, la CUP demana el màxim d’informació sobre el deute i la seva estructura. Així, l’auditoria haurà de posar a disposició pública els contractes no només d’emissions de bons i títols de deute, sinó també dels contractes de crèdit i pòlisses de crèdit amb les entitats financeres, es tracti de préstecs finalistes per a projectes d’inversió o bé de crèdit per finançar despesa corrent o fer front a problemes de liquiditat (constatant en cada cas la motivació de l’operació).

Amb tot, el diputat Arrufat adverteix que el Govern hauria de guiar-se per criteris humanitaris a l’hora de regular el pagament just del deute, amb “un topall màxim de devolució del deute respecte als Pressupostos”. Així mateix, recorda que tal i com ha constatat la Conferència de Nacions Unides sobre Deute i Desenvolupament o el Consell de Drets Humans de Nacions Unides, existeixen deutes que per les circumstàncies en què han estat contrets o pels impactes que tenen sobre els drets de les persones, es podrien arribar a considerar il•legítims.

La demanda d'una auditoria pública de la Generalitat va en paral·lel al creixent moviment social que reclama mecanismes de transparència informativa a les administracions per sotmetre els seus comptes a les auditories ciutadanes, conscients que no serà el mateix govern qui auditi críticament el deute. Per això la CUP-AE dóna suport a les nombroses i creixents iniciatives ciutadanes al nostre país que, tant a nivell municipal, com autonòmic o estatal, estan fent créixer la consciència sobre la necessitat que sigui la pròpia ciutadania qui auditi els comptes i el deute de les administracions.