Des de l'altra part de la bassa voldria escriure unes línies per expressar des d'aquí a Caraques, el sentit de dol i de dolor de tot un poble, de tot un país, de tota una gent que plora i acomiada el seu líder, el seu pare, el seu guia...
És difícil venint des dels moviments socials i de l'esquerra independentista entendre des dels Països Catalans el que significa i el que ha significat aquest home, per a la història de Veneçuela, així com pel present i passat més pròxim d'aquesta Pàtria Gran Llatinoamericana... us prometo que nosaltres no enteníem la veneració constant d'una revolució per només un home... però quan hom parla amb les organitzacions socials, amb líders barrials, en definitiva amb els grans homes i dones d'aquest increïble país i d'aquest continent, un es va adonant de la gran importància de la figura de Chàvez... també sovint crec que ens costa esborrar judicis morals que nosaltres tenim a sobre i acostumem a jutjar o analitzar realitats llunyanes des de paràmetres occidentals i això sovint ens fa caure en l'error sense voler...
Portàvem dos dies només, ens trobàvem a internet enviant uns correus i fent unes trucades de rigor... i de cop i volta, es va caure la xarxa, les botigues van començar a tancar ràpidament,... l'ambient es va començar a carregar no sabeu de quina manera... el rostre de la gent era de pànic, ... a Colòmbia durant el meu any de brigadista i posteriorment durant diferents Brigades i visites m'han tocat algunes situacions dures, força dures... però us prometo que mai havia sentit quelcom així... era una buidor absoluta, alguna gent deia en veu baixa... "ha mort, ha mort... no pot ser..." moltíssima gent va començar a plorar pel carrer, d'altres tenien un rostre desdibuixat, amb un dolor absolut, s'havien mort totes una mica... vam anar de seguida cap al campament de Pioneros- Pobladores Kaika shi, on ens trobem ubicats, i allà la gent ... ufffffffffffff!!! ens va rebre la Mariela, una gran lideressa d'aquest increïble barri de la Vega, plorava com una nena petita, de seguida ens va abraçar i totes tres vam plorar amb ella abraçats... la gent va començar a tenir a por, hi havia molta por de possibles disturbis, de provocacions d'aquesta dreta feixista present arreu... es van montar guàrdies de força gent al campament, d'altres van anar cap a la Plaça Bolívar, molts estaven desubicats, perduts, com anats... algunes dones repetien... "nos han cortado la cabeza" ... feia poques hores que Maduro, el Vicepresident, i l'escollit per Chavez per seguir al capdavant d'aquesta gran revolució, havia fet una intervenció força dura, afirmant la gravetat de l'estat de salut de Chàvez, així com l'expulsió imminent de dos agregats de l'ambaixada nord-americana que havien tantejat alguns militars per un possible cop d'estat per quan la mort de Chavez, ja un secret a grans veus, esclatés... a més Capriles acabava d'arribar dels EEUU... la primera nit, la gent espantada va estar molt, molt alerta... tanmateix, finalment a l'endemà després de que l'exèrcit i la policia ocupés els sectors més importants de la ciutat, la cosa es va anar calmant i d'aquí la gent va sortir de bon matí a dir adeu al gran home... la marxa d'una força increïble, amb tot un poble al carrer, va durar unes 8 hores, pels principals carrers de la ciutat... nosaltres vam anar amb el grup nombrós dels companys/es de la Vega, cap a l'Acadèmia Militar de Chavez, on va ser professor d'història, i on el cos va arribar ja de capvespre i on estarà durant 7 dies... la gent va voler veure'l si o si... i durant la matinada després d'una cua de quasi 10 hores vam poder dir adéu en aquest gran personatge de la història... Ha estat dur, estem molt cansats, esgotats físicament i emocionalment... però també en la mesura del possible, agraïts de poder acompanyar un gran procés comunitari en el seu dolor i poder viure un moment històric...
Ara, després d'una setmana per Caraques, i set dies després de la mort de Chávez, la gent es va alliberant del gran dol per la pèrdua del gran home, i el poble veneçolà torna a debatre, a sentir, a discutir, a parlar, a preparar-se per la comtessa electoral.. i en definitiva, a seguir cercant el seu propi camí i model cap al socialisme del segle XXI...
El cop va ser molt dur, però tal i com afirmen les organitzacions socials que hem anat coneixent, el procés no el para ni Deu... malgrat que hi ha molta por de que el nou lideratge de Maduro sigui diferent i més conservador, ja que només Chávez gaudia d'un respecte i suport massiu entre els diferents col·lectius i organitzacions populars...
Hi ha por també del retrocés, de la burocratització d'alguns aparells de l'Estat, d'alguns casos de corrupció que han anat apareixent, però sobretot hi ha por de que la dreta feixista pugui provocar un nou cop d'estat o una divisió històrica entre el chavisme...
Aquest país és espectacular i després de 6 mesos per la Pàtria Gran Llatinoamericana, ara entenc la il·lusió i punt de referència que és en aquests moments Veneçuela, assemblees populars als barris, als llocs de treball, a la Universitat, al carrer, ... aquest és un poble en contínua assemblea, en continu debat permanent... noves comunitats socialistes urbanes i rurals, col·lectivitzacions, metges cubans donant cobertura sanitària gratuita, alfabetització popular massiva, ràdius lliures, televisions participatives de barri, i sobretot participació i més participació als barris populars...
Nosaltres ens trobem al barri de la Vega, un barri on els catalans de la Brigada Alí Primera ja fa més de 10 anys que anem venint, coneixent l'experiència d'un CTU (Comitè de Tierras Urbanas), un espai okupat i recuperat pel moviment de Pobladores-Pioneros, que va ocupar una finca en desús d'un colonitzador espanyol que només servia per aparcar cotxes i per especular i traficar, i ara alberga un increïble procés comunitari i cooperatiu de vivenda i de vida per 88 famílies que o bé no tenien vivenda o la tenien en un estat molt precari. La propietat serà col·lectiva, mai privada, i la construcció i la realització de les vivendes s'està fent de forma auto-gestionada per les mateixes famílies que a través d'un préstec de l'estat poden construir i realitzar el seu somni d'una vivenda digna per a les seves famílies... s'estableixen en grups de treball, comissions i una assemblea general setmanal on es debaten els problemes de convivència i les dificultats que poden anar sorgint en el procés de construcció col·lectiva...
L'altre dia varem conèixer en profunditat aquest barri de la Vega, un barri molt i molt popular i encara insegur, però que ha anat canviant de forma estructural... on hi havia la comissària de la Guàrdia nacional, un lloc on es va torturar i matar, sobretot durant el Caracazo l'any 89, on després d'implementar mesures neo-liberals d'apujada de preus de bens de primera necessitat el poble va sortir al carrer a protestar i l'exèrcit va reprimir amb més de 3.000 morts, ...ara és l'espai del Consejo Comunal i un espai de debat i de transformació al barri... murals on es demana la participació popular, la transformació social, on hi apraeix el Che, Sandino, Zapata, Bolívar i ara el Chavez... són comuns a la geografia urbana...també d'altres on es vanagloria la lluita del poble basc, palestí i ... català, on s'escriuen coses com akesta LAS PAREDES CALLARÁN CUANDO LOS MEDIOS DIGAN LA VERDAD... LIBERTAD, INDEPENDENCIA I PATRIA SOCIALISTA... AUTOGESTIÓN Y PODER POPULAR... CONSTRUYAMOS LA UNIDAD Y EL PODER POPULAR.. UNIDAD Y ORGANIZACIÓN PA DEFENDER LA REVOLUCION...
Ahir vam visitar el barri 23 de Enero, un barri viu i combatiu, aquest ja molt i molt segur... defensat i organitzat per les milícies bolivarianes, un barri totalment alliberat, en aquí la Guàrdia Nacional, la policia, ha de demanar permís per entrar i les organitzacions politico-mlitars al servei de la Revolució Bolivariana són la única policia i fan mantenir l'ordre... és el barri més chavista i el que el 2002 durant el cop d'estat, van treure més gent i amb les armes a la mà, varen lluitar com ningú defensant Chavez contra sectors paramilitars i d'extrema dreta que volien derrocar el president Chavez.... en aquí hi ha la famosa plaça del 23 de Enero on hi ha una estàtua en honor del comandant, creador i líder de les FARC, Manuel Marulanda, ... també hi ha un mural de l'Argala i Pakito, de líders palestins... així com el Bietan Harrai, símbol de lluita de l'organització armada basca... un barri espectacular símbol de la lluita i organització de l'esquerra més combativa veneçolana...
Evidentment no tot és perfecte, hi ha falles, hi ha corrupció, hi ha una inseguretat molt i molt gran en alguns barris i al Centre, ja que tothom té armes per aquí ... però l'avenç social, les ganes, l'energia i sobretot el debat permanent i la participació del poble en el procés és innegable...
Tant de bo algun dia, en aquesta altra pàtria gran nostra, els Països Catalans, també pugem construir la Unitat Popular, Autogestió, Independència i un socialisme alliberador i poder així ... construir des de baix i a l'esquerra una nova societat millor.
PD:
Una abraçada a totes i us envio amb aquest correu un vídeo de discussió espectacular sobre el qué és o ha de ser el socialisme a Veneçuela... l'enllaç és la producció d'uns joves del barri de Petare de Caraques, la favela més gran de Llatinoamèrica, del col·lectiu Nosotros con Chávez, filmat amb el mòbil i editat amb eines tipus movie player. Es la reflexió d'un company de lluita en una de les tantes discussions que es fan quotidiànament en aquest país, de només 5 minuts i us prometo que val i molt la pena...