Escriptors, cantants, membres del moviment associatiu i ciutadans nord-catalans estan fent aquests dies crides a través de la xarxa per ocupar les places del centre Perpinyà a una "Potonejada" com un acte d'amor al català el proper 13 d'abril a partir de les 14h.
La "Potonejada", organitzada pel col·lectiu 2 d'abril, serà l’acte central per a superar un nou rècord per la llengua catalana. Per a comptabilitzar les persones que hi participin es disposaran de taules i llocs per a fotografiar-les i rebran un certificat. El potó, expliquen els organitzadors, “és una paraula documentada des del segle XIII, és el diminutiu de llavi i, a Catalunya Nord, el rossellonès ha conservat perfectament la paraula d'on ha derivat el mot normatiu petó.”
Paral·lelament, les places de la capital nord-catalana s'omplirà d'elements de la cultura popular, concerts, animacions i les entitats donaran a conèixer les seves activitats. En conjunt s'espera que esdevingui un nou acte multitudinari en defensa de la llengua catalana a la Catalunya Nord.
L'acte s'ha pensat tenint en compte el rècord del món de Lipdub l'any passat amb la participació de més de set mil persones en defensa del català.
El Col·lectiu 2 d'abril “neix de la voluntat de capgirar la lògica republicana francesa de cara a la política lingüística de l'Estat”. Des de fa dècades els militants per la llengua catalana multipliquen les iniciatives “però els resultats no són pas a l'alçada ni de les esperances ni de les necessitats”.
Commemoració de l'Edicte contra el català
El 2 d'abril es commemora l'aniversari de l'Edicte reial francès que va prohibir el 1700 l'ús oficial de la llengua catalana als antics Comtats catalans. Una data simbòlica però “ni la primera, ni la darrera data de la llarga repressió que pateix la llengua catalana i els seus parlants a Catalunya Nord.” Aquest edicte sempre vigent, ja que mai ha estat derogat, va ser enfortit el 1992 pels parlamentaris francesos quan van modificar la Constitució francesa afegint a l'article 2 que especifica que “la llengua de la República és el francès”. Aquesta simple afirmació prohibeix, segons el Col·lectiu, “els drets elementals al conjunt dels parlants i de les llengües de tots els territoris administrats per França.”
El 1999 l'Estat francès firmava la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Carta que “hauria pogut donar els drets necessaris a la salvaguarda de les nostres llengües minoritzades”, però el Consell Constitucional, a París, va decretar que “La langue de la République est le français” impossibilitava la ratificació de la Carta.