Jean-Marc Rouillan, un activista revolucinari que ha romàs durant dècades a la presó i que va aconseguir de nou l’any 2011 una semi llibertat (llibertat efectiva des del 19 maig de 2011) realitza un conjunt de xerrades a Catalunya.

Rouillan va ser empresonat de nou, detingut el 26 de febrer de 1987, per pertànyer a Action Directe. Des d'aleshores va començar escriure diversos assaigs i unes memòries que arrenquen el 1970 sobre les detencions de membres dels grups autònoms i l’autodissolució del MIL.

Es realitzaran xerrades a:

-Barcelona, Facultat d'Història UB, el dimecres 13 febrer. 18h xerrada "Solidaritat internacional en la lluita contra el   franquisme" i presentació dels seus llibres. Montealegre, 6, sala gran.

-Berga, el dijous 14 de febrer a les 19 h a l'Ateneu Columna Terra i Llibertat (c. Balç, 4 baixos).

-Barcelona, CCCB, el dilluns 18 febrer, a les 19h "Història dels MIL i els GARI. Memòria de la lluita i lluita per a la memòria " i presentació dels seus llibres.

-Girona, Facultat d'Història, (al campus ciutat vella)  dimars 19 de febrer, a les 19 h "Histories del MIL i els GARI" i presentació dels seus llibres.

Rouillan va participar de ben jove a les jornades d’ocupació de maig i juny de 1968 participa activament en un comitè d’acció de Liceu (CAL), a Tolosa de Llenguadoc. També va assistir als seminaris de ‘Révolution Internationale’, i l’any 1971 va ser cofundador del col·lectiu anarquista de Tolosa ‘Vive La Commune’.

A Catalunya Rouillan és conegut per la seva vinculació al MIL: El setembre de 1973 compartia un pis a Barcelona amb Salvador Puig Antich, amb qui compartia militància en un dels grups autònoms de combat, aquest de caire comunista llibertari, que era en recerca i captura per la Brigada Política Social de la Prefectura de Barcelona, i gràcies a la resistència de Salvador en el moment d’unes detencions al carrer va poder fugir a Tolosa, des on va poder organitzar una campanya internacional de solidaritat amb els presos de l’antic MIL i els grups autònoms de combat fins a la constitució dels GARI, una vegada el 2 de març de 1974 va ser assassinat per l’Estat el company Puig Antich.

L’abril de 1974, Rouillan es va coordinar el grup autònom de combat de Tolosa, on militava Ruillan, amb el Grup Primer de Maig, d’antics militants anarquistes exiliats del Consell Ibèric d’Alliberament (CIL/Defensa Interior del Moviment Llibertari) i de la FIJL. Aquesta coordinadora, que va fer una campanya internacional a favor dels presos a l’Espanya franquista, es va anomenar Grups d’Acció Revolucionària Internacional (GARI). A causa de les accions dels GARI Jean-Marc va patir un temps de presó a l’Estat francès.

Una vegada autodissolts, per raons de seguretat, els GARI, Ruillan va participar en diverses activitats de grups d’acció en solidaritat a les lluites revolucionàries a la Península, que es van reivindicar amb diversos noms per cada ocasió, posant en ridícul la Dictadura franquista.

Posteriorment, a la segona meitat dels setanta i amb el procés de Reforma a l'Estat espanyol, va impular una «organització de guerrilla» que començà aleshores a reivindicar accions amb el nom d'Action Directe, que propugnava la lluita contra l’imperialisme capitalista, els símbols del poder de l’Estat, la gran patronal i en defensa del proletariat. Le 13 setembre de 1980 dos dels seus membres, Jean-Marc Rouillan i Nathalie Ménigon,  van ser detinguts a París.

Amb l'elecció de Mitterrand, el 1981, el nou govern intenta pacificar i aconsegueix aprovar una llei d’amnistia, de la qual aquests empresonats van beneficiar-se i van obtenir la llibertat.