La Delegació del Govern espanyol a Catalunya comandada per Llanos de Luna continua l'ofensiva per la via judicial contra els ajuntament sobiranistes.

Des de febrer diversos ajuntamentes del Principat han rebut nombrosos requeriments bé per no hissar la bandera espanyola, per haver-se declarat territori lliure o reclamat la hisenda pròpia. Ja han rebut denúncies els ajuntaments de Celrà, Llançà, Vidreres i Sant Julià de Ramis; als quals cal afegir ara Girona i Vilablareix.

Avui mateix s'ha registrat les darreres denúncies contra els ajuntaments de Girona i Vilablareix. En el cas de Girona la denuncia tramitada ha estat per la moció en què la ciutat es declara "territori català lliure i sobirà" en el ple de desembre. Segons l'òrgan de l'Estat, l'acord no és legal perquè és "nul de ple dret" i argumenta s'excedeix en un posicionament de principis ideològics.

En el cas de Vilablareix (Gironès), l'Estat l'ha demandat per donar a una moció per la hisenda pròpia, moció promoguda pel col·lectiu "Diem Prou" i que es va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics al ple del març de l'any passat.

A mitjan gener la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, no només va anunciar que denunciaria els ajuntaments que no tinguessin hissada la bandera espanyola, sinó que exigia que la bandera rojigualda estigués penjada en tots els edificis públics del municipis.

Davant d'aquesta ofensiva jurídico-política la CUP va fer una crida a la desobediència civil contra la imposició de la bandera espanyola a Corbera i va impulsar la resposta col·lectiva amb l'acte de suport als municipis lliures i sobirans que es va celebrar a Celrà, el municipi capdavanter a declarar-se sobirà i lliure.