El diputat de la CUP-AE, David Fernández, en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ANC) i que ha estat reproduïda en diversos mitjans de comunicació aquest diumenge ha manifestat la seva preocupació sobre el procés d'independència, ja que assegura "no està escrit enlloc que es faci la consulta". Fernández també ha advertit de la possibilitat que la consulta d'autodeterminació no s'acabi celebrant. L'única garantia perquè no acabi passant, ha dit, és la implicació social.

A més, pensava que CiU i ERC tenien "una agenda oculta", però que, des que viuen més de prop l'evolució gràcies a la seva entrada al Parlament, els fa la impressió que està "en construcció permanent". "Pensàvem que tenien un pla A i un pla B, però la realitat és que anem a les palpentes".

La CUP no ha tingut encara una trobada formal amb el president de la Generalitat en la que aquest li hagi exposat els detalls sobre el procés sobiranista que va engegar després de la històrica manifestació de la Diada i de les eleccions del 25 de novembre. Tampoc ho han fet els responsables d'ERC, que, arran del pacte d'estabilitat parlamentària amb CiU, han passat a tenir un paper determinant.

Fernández ha reclamat més "claredat expositiva", un factor que, segons ell, serà fonamental perquè el camí cap al dret a decidir sigui un èxit. "El procés es guanyarà des de la transparència", ha comentat. Tot i valorar-ho amb un punt crític, el diputat de la CUP ha reconegut que aquesta certa improvisació també respon a un fet lògic, que no és altre que el fet que tot plegat és un procés nou i no hi ha una experiència similar. "Dins el nucli dur de la UE, no ha passat mai", ha apuntat. Per tant, Fernández entén que s'han d'establir nous mecanismes per portar-lo a terme.

Així, Fernández s'ha mostrat convençut que "el risc està obert" si es tenen en compte aspectes que vagin més enllà "de la política espectacle". Per això, ha afegit, els diputats i militants de la CUP es mantenen "cauts i prudents". Fernández ha matisat que no es tracta d'una desconfiança personal en Artur Mas. Fins i tot ha dit que, en ocasions, el president de la Generalitat genera en el partit "síndrome d'Estocolm".

Els dubtes provenen, ha aclarit, de les experiències històriques a Catalunya. "La tradició dels líders és prou coneguda a casa nostra", ha afirmat el diputat, que ha afegit que la CUP no té clar "que la puta i la Ramoneta s'hagi enterrat". Fernández ha assenyalat que, si es fa una anàlisi dels interessos polítics, "el taulell d'escacs és complex". Entre les coses que, segons ell, encara estan per veure, hi ha el que acabaran fent els diputats d'Unió i el sector de CDC més vinculat a l'empresariat o també com es mobilitzarà "la cultura de la por que atia l'espanyolisme".

Llei de consultes

Tot i haver signat la ponència conjunta per a l'elaboració de la llei de consultes, la CUP no garanteix que hi estigui al final del procés. Perquè hi acabi essent present, Fernández reclama certs canvis en el contingut del text. El seu grup defensa que no hauria de contemplar-se el dret de vet que se li atorga al president de la Generalitat i s'haurien de reconèixer diferents formes parlamentàries que també haurien de poder impulsar el procés de la consulta. A més, critica una limitació en la matèria competencial de les consultes i així com que no se li vulguin atorgar caràcter vinculant.

Al marge dels continguts de la llei, Fernández també s'ha mostrat crític amb els procediments que han seguit CiU i ERC. En primer lloc, ha lamentat que el seu grup s'assabentés de la intenció de reactivar la ponència a través d'un SMS i a iniciativa pròpia. Aquestes formes de fer, ha dit, responen a la confusió entre un procés polític que ha de ser col·lectiu amb l'obra de Govern, fet que ha qualificat com un "error de primera magnitud". "Som on som perquè la societat ha desbordat l'actual marc", ha afirmat. Per tant, segons creu, "s'ha de comptar amb ella". En aquest sentit, Fernández proposa habilitar espais perquè la societat civil hi participi en el procés i apunta al Consell de Transició Nacional. El diputat de la CUP creu que la formulació d'aquest òrgan "és prou interessant", però té dubtes de que hagi de dependre de Presidència. Això, ha dit, "més que sumar, resta".

Corrupció

Fernández pensa que, de moment, només ha sortit a la llum "la punta de l'iceberg". En aquest sentit, ha assenyalat que és un fenomen que ha anat aparellat al cicle polític nascut després de la Transició, a la partitocràcia i també al model de creixement econòmic basat en el sector immobiliari. El més preocupant, segons el diputat de la CUP, és que "venim del pitjor cicle polític a casa nostra i no hi ha cap polític empresonat".

El diputat ha reclamat que es prenguin mesures urgents. "Ja és hora de menys paraules i més fets concrets", ha comentat el diputat, que ha apostat per establir codis de bones pràctiques entre els partits per establir, per exemple, que els imputats per casos de corrupció siguin almenys "apartats". A més, ha defensat que es reforcin els mecanismes de lluita contra la corrupció. I ha proposat, per exemple, més recursos per als cossos policials i judicials especialitzats en aquest àmbit o també per als inspectors d'hisenda que investiguen el frau fiscal. Finalment, ha apel·lat a la consciència ciutadana per denunciar els casos que es coneguin.

Canvi de discurs pel que fa a la qüestió econòmica

El diputat ha reconegut que hi ha "un canvi de discurs innegable" del Govern en matèria econòmica. Fernández, però, ha assegurat que això no vol dir que la seva formació avali la línia de l'executiu en aquest sentit. Pel polític independentista no és correcte que les retallades s'atribueixin des de la Plaça de Sant Jaume a l'Estat, i afirma que la CUP encara no ha decidit si participarà a la cimera econòmica i social organitzada pel Govern, que se celebrarà el 16 de març.

En relació al nou tarannà de l'executiu d'Artur Mas, el diputat ha afirmat que "en la CiU de la tardor de 2010 i la de l'hivern de 2012 es veuen dos discursos diferents". Segons ell, els convergents representaven abans un "neoliberalisme militant" i el Govern semblava "cofoi d'allò que estava fent". Ara, però, de les seves paraules traspua la lògica que "no hi ha alternativa" i que estan obligats a rectificar, ha dit. Fernández atribueix aquest viratge, en part, a una lectura política dels resultats dels comicis del 25 de novembre que va demostrar, segons ell, que el bloc sobiranista es desplaçava cap a l'esquerra.

Fernández veu amb "preocupació" que es justifiquin "les pitjors retallades dels darrers anys" culpant l'estat espanyol. Fernández reconeix que Catalunya rep un tracte fiscal "injust" i que, per tant, hi ha una part de veritat en aquest argument. Però afegeix que la CUP considera que el Govern té alternatives i que podria activar altres polítiques econòmiques. Així, ha dit que no es pot negar que "hi ha gent que s'està fent rica" amb la situació que viu Catalunya i ha recordat els elevats interessos del deute que paga la Generalitat. En aquest sentit, ha proposat que es desobeeixin els mercats i s'ajorni el pagament d'interessos.

Per això la CUP es mostra poc crèdula respecte la cimera econòmica i social del proper mes de març. "En política, de vegades, el grau de frustració l'has de ponderar en raó de l'expectativa, i aquí és relativament baixa, ha afirmat Fernàndez. "Si alguna cosa pot aportar, i em poso excessivament optimista, és activar noves dinàmiques socials", ha valorat.

"Syriza"

Sobre una futura "Syriza" catalana, El diputat ha manifestat que "cada poble i cada societat troba el seu model i comparar l'experiència de "Syriza" amb el marc polític català no s'ajusta a la realitat". Fernández ha respost amb aquestes paraules la pregunta sobre una possible aliança dels partits d'esquerres a Catalunya. "A més, ja m'agradaria a mi que totes les forces d'esquerres del nostre país tinguessin els mateixos plantejaments respecte a l'euro i a la UE que té Syriza", ha afegit.

Fernádez ha assenyalat que la unitat de l'esquerra catalana no es farà a partir de la unió entre quatre partits, sinó "al carrer". Fernández ha deixat clar que la CUP no nega cap debat al respecte, però també ha dit que des d'on menys es contribueix a la unitat de les esquerres "és des dels micròfons i els comunicats de premsa".

A més, ha recordat que el Govern anterior al de CiU era un executiu format per partits d'esquerres. "Ens agradaria poder tenir un debat sobre com va canviar l'estructura productiva del país i sobre quantes desigualtats es van superar, i no en volen parlar", ha remarcat.