Anem per parts, allò que esta passant, passa perquè alguna cosa ha passat. Per què ara, per què no fa dos o cinc anys? Perquè ara es deslliuren totes les denuncies de corrupció?

Aquesta pregunta no es pot respondre tan sols amb la legítima i certa denúncia del joc brut dels serveis d’espionatge (dir-ne d’intel·ligència és un insult a la intel·ligència) contra el procés d’Independència de Catalunya.

La onada de cassoles destapades arrasa tot l’estat i especialment Madrid, no tan sols els PPCC.

Des de la meva opinió, això passa perquè la complicitat de classe entre les diferents burgesies i castes burocràtiques de l’Estat s’ha trencat.

Els capitalistes de l’estat espanyol mantenien un pacte de cavallers, si aflorava un escàndol a Galícia, els burgesos catalans i bascos li treien ferro, si un ganàpies de Madrid queia per la seva grolleria en el moment de robar, tothom de les altes esferes miraven cap un altre costat.

Aquesta conxorxa de classe s’ha trencat per una sola raó i tan sols una: Per la caiguda de la Corona, perquè la corona ha començat  a caure i ja no l’aturarà ningú.

Era el Rei qui garantia una impunitat a prova de tot,  pels xoriços dels salons reials espanyols.

Es tractava de l’aliança estratègica entre les burgesies de Catalunya, Euskadi i Galicia, les castes terratinents d’Andalusia i d'Extremadura i les castes burocràtiques de Madrid, de tots aquests sectors de “bon vivants” que jeien a l’ombra de la Corona.

Aquesta conxorxa estava escenificada amb el lliurament d’una filla reial als dominis d’un dels aliats, al mes pur estil medieval. L'Elefanta i el xoriço vivien a Barcelona i ella assitia dos dies a la setmana a La Caixa a fer el paripé.

Dic assitia, perquè dir que anava a treballar seria un altre insult, però als treballadors.

La presencia de la Infanta era la escenificació a La Caixa de l’aliança entre la burgesia catalana i la Corona. I com si això fos natural, aquesta aliança incloïa un xec d’impunitat.

La corrupció no es filla dels diners, es hereva de la IMPUNITAT.

L’estat Espanyol, com tots els estats, es basa en un contracte entre les institucions i els súbdits, que a l'Espanya de ciutadans no n¡ hi ha; la població som un grapat de súbdits del Rei.

Aquest Contracte social es basa en la Llei suprema: la Constitució.

I aquesta constitució estableix, negre sobre blanc, que els actors de la societat són dos: per una banda tota la població, que és el 50 %, i per l’altra un senyor de cognom Borbó que és inimputable, és impune per imperi de les lleis.

La impunitat raja de la Constitució, i entre les prerrogatives, hi ha la de l’indult.

Tota la corrupció dimana de la Constitució espanyola, perquè l’Estat espanyol és una entitat corrupta per naturalesa, ho porta en el seu ADN.

És com la corrupció del gos sanguinari d’Extremadura, Hernán Cortés, venerat per molts extremenys, que després de pactar amb Moctezuma que el deixaria tranquil si omplia una habitació d’or i cinc de plata; i en el moment d’arribar els metalls preciosos al sostre, li va tallar el cap. I Així podríem continuar fins a Franco i don Juan Carlos.

L'única solució a la corrupció és la República, que els ciutadans puguin sancionar els funcionaris que hauran d’estar al servei del poble.

Per això els capitostos de CiU es neguen a nomenar la paraula Independència. Perquè Independència significa Assemblea constituent i tornar a legislar-ho tot. I tampoc volen sentir a parlar de República, perquè saben que en l’actualitat el poder dels ciutadans, basat en les TICs, és molt gran; i si no mirem Islàndia.

Per acabar amb aquesta corrupció hem d’acabar amb l’Estat espanyol.

Amb la República ja tindrem la nostra, una corrupció més petita, que no posarà la societat en perill i que podrem arraconar a poc a poc.

Cap col·lectiu humà està lliure de la corrupció; ja hi ha d’exemples d’Independentistes corruptes i no tan sols als partits politics. Però no serà impune com aquesta. Jo vull la República Federal Catalana, que aplegui tots els Països Catalans i que posi el control de la cosa pública en les mans dels ciutadans.

Per això cal acabar amb l’Estat Espanyol, a tot el territori dels PPCC, per això cal la Independència ja!