Quim Arrufat, portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya, explica que els preocupa que s’eternitzi el procés de la consulta perquè diu que hi ha la possibilitat que es descarti si es continua al mateix ritme que fins ara.

Vostès diuen que la CUP és la veu dels “sense veu”. Ara tenen veu dins el Parlament. Un primer pas?
Nosaltres intentem traslladar al Parlament moltes de les qüestions que hi ha al carrer per part del moviments socials, i que en rares ocasions hi arriben, ja sigui perquè no estan a l’agenda parlamentaria o perquè no interessen. Les nostres preocupacions són fer arribar aquestes inquietuds a la cambra.

I això com ho fan? Només són tres...
Som conscients que amb tres diputats tenim molt poc pes parlamentari, no tenim capacitat per impulsar lleis, ni per modificar moltes de les coses que es fan al Parlament. Ara bé, sí que tenim dos instruments: per una banda, la presencia mediàtica, i per tant, la denúncia oral; i per altra, la informació al govern. Moltes de les preguntes que entrem nosaltres al govern, sobre polítiques concretes, sobre xifres o dades, són a petició de grups que no tenen per què estar dins la CUP però que sabem que amb aquesta informació faran un bon ús per continuar treballant pels objectius polítics que compartim amb ells.

Realment estem perdent Estat del benestar, o és que ara no hi ha més diners?
L’Estat del Benestar havia estat sempre molt prim. Per tant, ara plou sobre mullat. Plou sobre un país que no ha resolt mai l’atur i la pobresa estructural, i que tenia un Estat del Benestar que penjava d’un fil, fins i tot, en plena disbauxa del boom de la construcció. En definitiva, en aquesta crisi s’està afegint més atur i pobresa a la que ja existia.

I vostès quines solucions proposen?
Hi ha una reflexió bàsica molt lògica, que de tant lògica és absolutament absent a totes les institucions. Si la crisi es genera per una bombolla financera, un sistema especulatiu que no paga impostos, que transacciona amunt i avall sense regulació públics..., és a dir, que especula amb el futur dels pobles i de les societats, la solució de la crisi hauria de venir per regular també el capital financer. S’està collant la majoria de la població en comptes d’atacar el capital financer, que és el que ha estat l’origen de la crisi. És aquí on s’hauria de regular, i no a la resta de la societat que no especulem i que anem a treballar cada dia, si podem, i que tan sols intentem arribar a final de mes.

Això més que una solució és una orientació...
Sí, de cap on hauríem d’anar, i que no s’hi està anant. No s’està fent res. L’única cosa que hi ha sobre la taula és la dació en pagament i és obvi que no s’aprovarà i que es menysprearà un clam popular majoritari. Si visquéssim en un marc democràtic hauria de tenir-se en compte com a forma prioritària. El capitalisme financer no tolera uns mínims democràtics.

El PSC, el PP i alguns mitjans d'informació diuen que ocupar-se del sobiranisme distreu de lluitar contra l'atur. És així?
Nosaltres estem aquí perquè això no passi. No ens dóna la gana, com va passar amb bona part de la campanya electoral, que el nacionalisme conservador espanyol i el nacionalisme conservador català converteixin tots els problemes de la societat en una disputa de banderes on s’hi amaguin els problemes reals. Nosaltres estem aquí perquè sabem que el projecte social i nacional van lligats indissolublement, un comporta l’altre.

I digui'm. Tornarien a votar igual respecte la declaració de sobirania, amb un vot favorable i dues abstencions?
Segurament sí, i el temps ens donarà la raó quan veiem que aquest procés, que s’ha anomenat sobiranista, de moment, no ha canviat res. De moment hi ha hagut unes eleccions on de forma majoritària la població s’ha mostrat a favor de la consulta, però la consulta no hi és.

La historiadora Blanca Serra, que anava de número 9 a la llista, ha dit que va ser un "disbarat" no donar-hi suport i votar dividits. Què en pensa?
Dins de la CUP hi ha diferents opinions a l’entorn de la traducció del “sí crític” en vots. Hi havia diferents opinions i per això vam dividir aquest vot. Alguns no donaven cap crèdit a la proposta sobiranista perquè no s’ho creien, i d’altres al contrari. Hi havia una discussió de si ens creiem o no les declaracions simbòliques al Parlament. 

Per què la diputada de la CUP que va votar a favor va ser Georgina Rieradevall?
Nosaltres representàvem la decisió del consell polític de la CUP i ens ho vam repartir, gairebé, a sorts. No hi ha voluntats individuals d’acaparar un vot o altre. Ens ho vam dividir i vam decidir que la Georgina votes que sí i els altres dos ens absteníem. Les nostres opinions individuals no hi pintaven res. Nosaltres som portaveus d’una assemblea i no venim aquí a fer gala de les nostres opinions individuals. 

El govern espanyol prepara el recurs al Tribunal Constitucional contra al declaració de sobirania. Què ha de fer Catalunya?
Sabem que no té cap valor jurídic i, de fet, cap de les mesures que hi ha ara sobre la taula en tenen. Estem preocupats perquè hauríem d’estar pensant com executem el mandat sorgit de les eleccions, que era fer una consulta, i de moment no l’estem fent. S’ha aprovat una declaració simbòlica de sobirania que està molt bé perquè amb ella et declarares subjecte polític i jurídic, cosa que ens sembla elemental, però aquesta també hauria de comportar una conseqüència operativa pel Parlament de Catalunya, que és: peti qui peti, convocar una consulta.

Per tant, vostès haurien fixat una data?
Nosaltres hauríem dit que en el termini d’un any es convoca una consulta i hauríem anat a explicar al món que aquesta consulta és absolutament legitima. I a veure de quin costat estaria la comunitat internacional, si de la voluntat popular o del costat de la negació de la democràcia. Ens preocupa que es vagi eternitzant el tema, perquè ens preocupa que en algun moment es descarti fer la consulta o avançar cap a la independència.

Realment creu que això es pot aturar ara?
Oi que semblava evident que Escòcia seria independent? Doncs l’última enquesta dóna 23% de suports al sí, el nivell més baix. Semblava evident que serien els primers, però la situació econòmica ha canviat, la gestió del govern també, la personificació de la consulta en la figura d’ Alex Salmon també... Hi ha una sèrie de fets que s’estan reproduint mimèticament aquí, i ens porten a pensar que els temps poden canviar i la gent es pot cansar d’esperar eternament. La independència no és l’edèn; és l’instrument que ens ha de permetre accedir a la sobirania i començar a decidir coses com regular el capital financer o construir un model just de societat.

Han millorat les relacions de la CUP amb la conselleria d'Interior, ara que al capdavant hi ha Ramon Espadaler?
Això és una mica com la declaració de sobirania, hi ha la prova del cotó. Si no és capaç de prohibir les bales de goma en un termini raonable, que ja s’està acabant, serà bàsicament una continuïtat: de l’antic conseller, de la mateixa política d’Interior i de la vulneració dels Drets Humans. Hi ha un clam majoritari de la societat que vol prohibir un instrument, que li treu ulls a la nostra gent, i si no té la intenció de prohibir això, serà exactament el mateix.