Denou dies després de començar les emissions en proves, el projecte radiofònic d'Ona Mediterrània es va presentar ahir en societat. Prop d'un centenar de persones varen anar fins a l'espai Can Alcover de Palma per conèixer de primera mà un projecte comunicatiu que molts ja han començat a escoltar al 98 de l'FM i que pretén omplir el buit radiofònic en català que varen deixar primer Som Ràdio i després Ona Mallorca, segons informa el Diari de Balears.

De moment, sols s'hi pot sentir música, però la intenció d'Ona Mediterrània és ser una cadena generalista "mallorquina i en català, capaç de dur la notícia des del lloc on es produeix fins a cada casa, sense intermediaris ni censures".

L'associació Voltor i l'Obra Cultural Balear (OCB) són els màxims impulsors d'aquest projecte. Ara bé, per fer-lo realitat, és necessari el suport de la societat illenca, tal com succeí l'any 1985, quan començaren les emissions de TV3 a Mallorca gràcies a l'empenta de Voltor i de la ciutadania. Han passat gairebé trenta anys d'aquella fita i "les tecnologies digitals han tingut un àmbit de difusió extraordinari, però també han conduït a la concentració de poders en unes úniques mans, en contra de la iniciativa ‘extraoficial", apuntava ahir el president de Voltor, Ferran Gomila, durant la presentació. Gomilia es referia al poder televisiu de Forta i la retransmissió dels partits de futbol que, en una gran majoria, arriben ara només en espanyol a les Balears.

La presentació d'ahir d'Ona Mediterrània també tingué un component històric, a càrrec del dinamitzador cultural Antoni Torrens. El pobler recordà que la iniciativa de tenir una ràdio en català a Mallorca no és nova, sinó que ja n'hi hagué una de semblant l'any 1979 liderada per Climent Garau, però que no arribà a bon port per "interessos econòmics i polítics". En aquells anys, s'aconseguiren 680 accionistes i recolliren unes 15.000 signatures a favor del que s'havia d'anomenar Ràdio Mediterrània. El mateix grup, de bell nou impulsà el projecte de ràdio als anys noranta i tampoc no es consolidà. "Sabem que és difícil, per la qual cosa cadascú haurà de treballar des del seu àmbit per salvar les dificultats, però si llavors aconseguírem 680 accionistes, ara hem de ser milers", sentenciava orgullós Torrens.

Francesc Ribera, Titot

La presentació més tècnica del projecte radiofònic la va realitzar el cantant i dinamitzador cultural Francesc Ribera, Titot. Va explicar les característiques de la ràdio i la campanya de recaptació d'accionistes. Per tal de fer-la realitat, és necessària una gran inversió econòmica, que han calculat en 750.000 euros. Amb aquests doblers, "podem estar en funcionament durant dos anys, tenint una plantilla d'onze treballadors i pensant que en aquest temps tinguem ingressos zero", assegura Titot, qui puntualitza que amb 500.000 euros també es podria mantenir durant dos exercicis. "La voluntat és que sigui la societat de Mallorca la que construeixi aquest mitjà amb una participació extensa i horitzontal". En Titot també en parla en el seu bloc sobre l'emissora.

Per això, a partir d'avui mateix, l'Obra Cultural i Voltor conjuntament inicien una campanya de venda d'accions tant a persones individuals, associacions, col·lectius o empreses. Es podran comprar tantes accions com esvulguin a un preu de 100 euros cada una. En total es posaran a la venda 7.120 accions d'aquest tipus.

Un punt a tenir en compte és que, si no es troben els doblers necessaris per engegar el projecte de manera definitiva, tots els accionistes recuperan el capital que hi hagin invertit. Si, per contra, la societat civil l'aconsegueix tirar endavant, al final d'any els accionistes gaudiran del dret al repartiment proporcional de dividends. Una altra característica és que aquestes accions es podran pagar a terminis de tres, sis o dotze mesos.

Per la seva banda, l'associació Voltor és qui en fa l'aposta més decidida i adquiriran un segon tipus d'accions -38 en total- a 1.000 euros cada una. Aquesta casta d'accionaris sí que tindran dret solidari a decidir sobre el desenvolupament de l'emissora. Però no serà Voltor qui ho faci directament, sinó que l'entitat nomenarà un consell de direcció format per 15 persones significatives del món de la cultura, l'art, la docència, el periodisme i la judicatura de Mallorca per tal que siguin aquestes les que en marquin la línia estratègica i el bon funcionament. "Voltor figurarà com un ens politicoinstitucional, ja que té un valor social", va apuntar Ferran Gomila.