L’arribada del TAV a Girona, una nova “estafa a la ciutadania”?
09/01/2013 Hemeroteca
El moment que alguns temíem està a punt d'arribar. El pitjor dels presagis s'està confirmant i la línia del TAV Barcelona-Figueres s'està a punt d'inaugurar amb tota la pompa oficial que ens ensumàvem. Hi seran presents el Borbó, el president espanyol i la patuleia del govern autonòmic. Ja té nassos que amb la situació crítica que estem vivint, amb tot el patiment que han hagut de suportar els veïns de la zona d'obres, ara vinguin una colla de patums que no tenen gaire res més a fer i es dediquin a fer un passeig triomfal sobre un territori que desconeixen totalment!

Aquests dies la maquinària de propaganda del Ministerio de Fomento s'ha activat i la premsa ha anunciat a bombo i plateret ( on son els periodistes en aquest país?) les excel·lències de l'arribada de l'alta velocitat a Girona i comarques. Quan ahir van donar la notícia als mitjans televisius i radiofònics semblava que seria més barat viatjar de Girona a Barcelona en TAV que no pas en tren convencional. Em sorprèn profundament que l' encariment considerable del preu dels viatges i els abonaments (bitllet senzill Girona-barcelona: 15,7€; l'abonament de 50 viatges costa 307,5€/mes, quan el del convencional costa uns 150, diria, etc.) no hagi estat motiu de lectures més crítiques per part de la premsa i les institucions. Afortunadament alguns mitjans i articulistes comencen a oferir visions més crítiques i realistes de tota aquesta operació.

Jo afirmo de forma rotunda i clara que el TAV no suposarà una millora substancial en les connexions ferroviàries. Fa 20 anys, tardàvem 15 minuts més que el que es tardarà ara però es pagava 1/8 part de preu. Actualment el convencional triga una hora i quart a fer el trajecte però abans de les obres del TAV trigava uns 50 minuts. Tant d'enrenou per guanyar un escàs quart d'hora? ( un quart irreal perquè els viatgers que vulguem anar a d'altres destinacions més enllà de Sants haurem d'invertir minuts en metro o bus que no compensaran el temps estalviat)

D'altra banda em sembla imprescindible qüestionar l'obra en sí. Aquestl model de desenvolupament faraònic i propi de nourics inconscients  està esgotat i no té cap  sentit en un context de crisi perllongada com l'actual ( crisi econòmica, social i de recursos naturals)

Probablement el nostre país ha comès un error irreparable que pagaran les futures generacions; La prioritat era la xarxa convencional i millorar les comunicacions amb les comarques i la Catalunya Nord. Recordem  que s'haurà de canviar de tren a Figueres, tot i que l'ample de via és el mateix. Això farà que per anar a Perpinyà (o Paris) s'hagi de canviar de tren, perquè els trens de SNFC es quedaran a Figueres, a diferència del que fan a Bèlgica o Alemanya, que els trens interfronterers és fan sense canviar de tren.

Des de la CUP sempre ens hem oposat al model de TAV i sempre hem apostat per la connexió del territori a través de la modernització del ferrocarril convencional. Un país cohesionat i amb futur i progrés és un país interconnectat a través d'una bona xarxa ferroviaria de proximitat, rodalies i mitja distancia, que no aïlli pobles i que ofereixi un bon servei als usuaris i als ciutadans.


Des d'aquestes ratlles voldria fer un homenatge a la mítica Plataforma Cop al TAV, que amb en Ramón Caralt i d'altres militants al capdavant, va lluitar durant anys contra les imposicions del TAV i contra les agressions al territori que aquest ha fet ( com han confirmat els fets). També vull homenatjar als veïns del Parc Central, del Barri de Sant Narcís i rodalies que tant han hagut de patir. A tots ells dir-los que la CUP i l'esquerra independentista convocarà un acte de protesta el dia 8 a les 12 del migdia, contra els abusos d'ADIF, per la recuperació del Parc Central i en defensa d'un tren de les classes populars.