Els teòrics de la comunicació periodística tenen clar des de fa algunes dècades que les notícies no reflecteixen la realitat, sinó que la construeixen. I aquesta construcció no és un procés objectiu i neutre, sinó que depèn de diverses variables, entre les quals la ideologia del mitjà (i del periodista) i les rutines de treball. Tothom té clar que a partir de dades esparses i sovint no del tot ben definides, dos diaris poden publicar dues notícies substancialment diferents pel que fa al contingut i, encara més important, l’enfocament. Els espectadors dels telenotícies han vist en més d’una ocasió que allò que afirma la veu en off no coincideix amb les imatges que veuen. Per acabar, El Mundo ha creat estil en oferir notícies ficció (i reportatges ficció i editorials ficció) gràcies als seus descobriments durant tot el procés de l’11-M fins a la publicació de la sentència sobre l’atemptat (i posteriorment).

La notícia i titular de portada d’El Periódico de Catalunya que analitzarem pertany a un altre apartat: la creació d’un no-fet perquè esdevingui un succés i, per tant, una notícia. Podríem dir-ne notícia a la carta.

Abans d’entrar en el no-fet, és important llegir el titular de portada, que ocupava un lloc de privilegi Ja que era la notícia més destacada del dia:

Avanttítol: Resposta del firmants del manifest al Pacte CiU-ERC

Titular: Els federalistes volen diàleg amb Catalunya

Subtítol esquerre: Intel·lectuals progressistes criden PP i PSOE a oferir alternatives a la independència

Subtítol central: Martín Pallín fins I tot recolzaria una consulta si  incorporés l’opció de l’Estat federal

Cal esmentar que el subtítol dret no feia referència al contingut del titular, sinó que tenia a veure amb el pacte entre CiU i ERC.

Pel que fa a la notícia, que ocupava una pàgina i una columna de la següent, tenim:

Títol de secció: La nova etapa a Catalunya / El model d’Estat

Titular: La recepta federalista

Subtítol: Intel·lectuals progressistes reclamen a PP i PSOE que proposin alternatives a la independència

Subtítol: Davant el pacte CiU-ERC, defensen la millora del finançament i buscar un encaix per a Catalunya

El més important d’aquest titular és com es presenta l’actor. L’avanttítol de la notícia de portada deixa clar que l’actor són els firmants del manifest federal:  “Resposta dels firmants del manifest”. El subtítol de portada manté el mateix actor: “Intel·lectuals progressistes”. Finalment, el segon subtítol torna a tenir com a actor els signants del manifest federal: Martín Pallín. Com es veu, hem passat d’un col·lectiu a una persona, que no se sap en nom de qui parla, si en nom propi o en nom dels signants.

Pel que fa a la notícia, el titular no està relacionat amb l’actor, sinó que esmenta el contingut de la proposta dels actors: “La recepta federalista”. Els dos subtítols, però, tornen a referir-se als actors: “intel·lectuals progressistes” i el subjecte el·líptic del verb “defensen”. El titular de la notícia, doncs, remarca sobretot la proposta més que no pas qui la fa.

Fins ara, doncs, hem trobat reiteradament que algú diu alguna cosa. També és important la perspectiva des de la qual es presenta la notícia. El titular de portada assenyala que és una resposta, és a dir, els signants de la proposta federalista no porten la iniciativa, ans al contrari: van a remolc d’algú altre. Els dos subtítols de la notícia van en la mateixa línea: “Alternatives a la independència” i “Davant del pacte CiU-ERC”. Pel que fa al primer sintagma, el punt de referència és la independència, que és el marc mental a partir del qual un s’hi adhereix o s’hi oposa. Des d’una perspectiva espanyola, l’error discursiu és evident: el PP i el PSOE han de proposar un nou model d’Estat, però des d’un punt de vista proactiu, no pas reactiu. Quant al segon subtítol, el que demanen els signants del manifest torna a ser una proposta reactiva: cal oferir una resposta política al pacte CiU-ERC, més que una proposta proactiva, o sia, quin model d’Estat ofereixen els federalistes espanyols als catalans perquè se sentin còmodes dins de l’Estat espanyol.

Anem, però, a moll de l’os de la qüestió: quin és l’origen de la notícia? La resposta la trobem al primer paràgraf de la notícia, signada per Rosa Paz:

Poc abans de les eleccions del 25 de novembre passats, uns quants centenars d’intel·lectuals i professionals espanyols van sortir al pas de la proposta sobiranista de CiU amb un manifest que defensava un Estat federal amb el qual també van voler deixar clar que la majoria d’espanyols no sent cap menyspreu per Catalunya. Ara, després del pacte de CiU amb ERC i amb el projecte secessionista com a objectiu del nou Govern, diversos firmants d’aquell manifest, consultats per EL PERIÓDICO, coincideixen que el diàleg “és més necessari que mai” i que “hi ha veus diferents que s’han de fer sentir”, davant de les peticions rupturistes i les respostes amenaçants del Govern central. Consideren que tant el PP com el PSOE han de proposar alternatives a l’independentisme que permetin donar un millor encaix a Catalunya.

El primer paràgraf de la notícia ho explica tot plegat: “[...] diversos firmants d’aquell manifest, consultats per EPC, coincideixen que el diàleg [...].” És a dir, EPC  crea una notícia i recull unes declaracions de les quals es fa ressò.

Més endavant, torna a aparèixer la idea que la notícia és generada per EPC i no pas pels suposats protagonistes:

També José Álvarez Junco, catedràtic d’Història de la Universitat Complutense de Madrid, considera que el manifest necessita una continuació perquè no quedi com una reacció contra l’espiral sobiranista iniciada després de la Diada, sinó que ajudi a “buscar la fórmula federal d’inserció de Catalunya a Espanya que resulti atractiva per a la majoria de catalans, encara que els nacionalistes radicals la rebutgin”.

Segons la notícia, el catedràtic espanyol afirma que el manifest federal necessita una continuació. D’aquesta manera, l’historiador reconeix implícitament que a hores d’ara el més calent és a l’aigüera. Segons que sembla, fins a la trucada de la periodista d’EPC els signants del manifest federalista no han fet gaires moviments, en el millor dels casos.

En conclusió, EPC crea una notícia i l’esbomba en el titular de portada donant una gran importància a un no-fet. És a dir, un desig esdevé realitat. Realment, una notícia a la carta.