L'Ajuntament de Celrà organitza aquest divendres dia 18 un acte de recolzament als Ajuntaments perseguits per l'Estat espanyol arran de l'aprovació de mocions per la independència o per la insubmissió fiscal. L'acte també surt en defensa dels i les alcaldesses requerides per la delegació del Govern espanyol perquè reposin la bandera espanyola a la façana dels consistoris.

Segons Dani Cornellà, alcalde de Celrà (CUP), aquest vol ser un acte "de reafirmació nacional". Cornellà adverteix que "independentment de l'anul·lació dels acords que pugui acabar imposant un jutge, el sentiment majoritari a molts municipis no canviarà". L'alcalde també demana que no es "judicialitzi la política municipal. Enlloc de dur-nos als jutjats, que deixin decidir al poble".

L'acte comptarà amb la intervenció dels diputats Quim Arrufat de la CUP-AE, Roger Torrent d'ERC, Marc Vidal d'ICV-EUiA, d'un representant de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i de l'entitat Celrà per la Independència.

Com ja va passar a finals de l'any amb Celrà, l'Advocacia de l'Estat ha portat l'Ajuntament d'Espinelves al tribunal contenciós administratiu per la moció que va aprovar el mes de setembre en què es declarava simbòlicament “territori català lliure i sobirà”.

Espinelves

Celrà i Espinelves no seran els únics, ja que l'advocacia de l'Estat preveu denunciar els municipis que han fet una declaració independentista. En menys de tres mesos prop de dos-cents municipis catalans s'han declarat "territori català lliure i sobirà", entre els quals ciutats com Girona, Vic, Tortosa, Valls, Vilafranca del Penedès, Igualada i Ripoll.

Recollida de signatures

L'Ajuntament de Celrà ha recollit més de 4.100 signatures de suport a la moció aprovada pel ple el 18 de setembre. La intenció del govern municipal és presentar la documentació que el jutjat els ha demanat el proper dia 21 amb les signatures.

La demanda de l'Estat és, literalment, "contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Celrà que declara el municipi de Celrà territori català lliure i sobirà, entre altres acords". Dels onze regidors que hi ha al consistori, tots menys el portaveu de CiU, que es va abstenir, van donar suport a l'escrit.

L'Ajuntament de Celrà està governat per la CUP i ICelrà, a l'edifici només hi onegen la senyera i l'estelada i s'han considerat com a dies laborables tant el 12 d'octubre com el 6 de desembre. Un dels temors de l'equip de govern és que la voluntat de l'Estat no sigui només anul·lar l'acord de ple aprovat per una immensa majoria, sinó que vulguin saber qui va votar a favor i vulguin denunciar o fins i tot intentar inhabilitar cadascun dels regidors elegits a les urnes.

Ara bé, l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà ja va anunciar que el govern municipal que encapçala no defallirà en la tasca a favor de la plena independència i la denúncia dels atacs constants de l’Estat espanyol envers el poble català.

L'Ajuntament de Girona denunciat per "Manos Límpias"

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, també ha estat denunciat davant la Fiscalia General de l’Estat espanyol per part del col·lectiu espanyolista Manos Limpias. El motiu de la denúncia és l’acord del ple municipal del mes de desembre, segons el qual es declara Girona “territori català lliure i sobirà”.

En la denúncia interposada es demana que se suspengui la moció que va propiciar l’acord del plenari, presentada per la CUP amb d’altres col·lectius com ERC o Rcat, per ser “il·legal” i acusa Puigdemont d’un delicte de “prevaricació, usurpació d’atribucions, i de coaccions i amenaces a les institucions”.

La bandera minúscula a l'Ajuntament de la Gallifa

La delegació del govern espanyol a Catalunya demandarà l'ajuntament de Gallifa després de la decisió del consitori de col·locar a la façana de l'edifici una banderola espanyola d'un pam que ha presentat com la manera de complir la llei de banderes; aquesta és la solució que ahir va anunciar el batlle, Jordi Fornàs (SI), després dels requeriments que li havia fet María de Los Llanos de Luna perquè tornés a col·locar la bandera espanyola, segona informa Vilaweb

Ara la banderola espanyola és a la façana de l'edifici,  'en un lloc preferent i d'honor de l'edifici', tal com diu la llei, i l'estelada, la senyera i la bandera de Gallifa són en tres pals al costat de l'edifici de l'ajuntament.

La bandera espanyola va ser comprada en un quiosc de Les Rambles de Barcelona i va tenir un cost de dos euros. L'Ajuntament en va comprar tres per tenir-ne de recanvi. De fet, aquesta és la segona que instal·len perquè la primera "va desaparèixer", ha comentat l'alcalde als mitjans de comunicació.

Jordi Fornas, d'altra banda, ha animat els municipis que es troben en la mateixa situació a aplicar aquesta solució.