La presentacó dimecres passat del Manifest "Catalunya per la seguretat humana i la pau" ha suposat una vacuna de prevenció davant algunes aspiracions militaristes per a un futur Estat català. La resposta ha estat clara i des diversos sectors de la societat civil i nombroses personalitats. Més d'un centenar de personalitats catalanes s'han adherit al manifest, que ja compta amb 1330 signatures de suport al seu web.
Aquesta iniciativa ha estat impulsada pel col·lectiu Col·lectiu Pau i Treva, que demana un futur estat independent sense exèrcit i basat en la cultura de la pau i la cooperació. Entre els signants cal destacar personalitats com Armand de Fluvià, Teresa Forcades, Sergi López, Nora Navas, Arcadi Oliveres, Albert Om, Marina Rossell, Antoni Sansalvadó, Maria del Mar Bonet, Jaume Sobrequés o Josep Maria Terricabras.
El Manifest que es va presentar dimecres posa l'accent en el fet que Catalunya compta amb antecedents històrics recents a favor de la pau i de l'agermanament entre els pobles. Els impulsors exposen que volen contribuir al debat a partir de "la constatació que Catalunya té una arrelada cultura a favor del diàleg, el respecte i la cooperació entre pobles", ja que "la cultura de pau és un tret identitari propi." Per aquest motiu creuen també que aquest nou estat que ha de néixer no ha de "reproduir estructures obsoletes i negatives, com ho són els exèrcits, i cal optar de manera decidida per la seguretat humana i la pau."
En paraules del filòsof i reconegut independentista Josep Maria Terricabras, un dels presentants i signants d'aquest manifest, "Ja no necessitem més almogàvers!" Entre altres arguments s'han esgrimit els antecedents històrics de diàleg i pau del poble català, com el espisodis mediavals de Pau i Treva o el Consolat del Mar, uns antecedents que han vinculat també a les protestes pacífiques i festives de les consultes sobiranistes.
Els signants defensen que en la construcció d'un nou estat independent seria un "greu error" caure en les vel·leitats militaristes d'altres models d'estat actuals.
El manifest defensa que el procés de recuperació i exercici de la sobirania s'ha de fer en base als valors de diàleg, respecte i cooperació, uns principis que han de regir la política internacional d'una Catalunya independent per als signants d'aquest manifest.