El 2012 ha estat l’any en què hem commemorat el norantè anirversari del naixement de Joan Fuster, el cinquantè de la publicació de Nosaltres els valencians i el vintè de la seua mort. Les commemoracions han tingut diferents formats: publicació de llibres i monografies sobre Fuster, xerrades, exposicions, concerts, entre d’altres. En general, doncs, podem estar satisfets tot i que, com sempre, tot és millorable. En aquest sentit, segurament, si agafem els números absoluts dels actes realitzats, l’esquerra independentista ha estat el sector polític del país que més seriosament s’ha pres la commemoració. Val a dir que no és casualitat. L’esquerra independentista no deixa de ser la cultura política que més s’autoreconeix, si més no discursivament, en el projecte nacional del pensador de Sueca.

Pel que fa a la resta fa partits i sectors polítics, el record de Fuster ha estat clarament vinculat als partits d’esquerra i nacionalistes. El Bloc/Compromís o ERC/ERPV  també han fet els seus homenatges al pensador valencià amb actes o publicacions com la revista Eines17 de la fundació Josep Irla amb el títol eloqüent Nosaltres els fusterians. Els primers a la seua ciutat natal, Sueca, amb la participació de Joan Francesc Mira, entre d’altres, la qual cosa no deixa de demostrar que el valencianisme majoritari no ha deixat de ser tant fusterià com a d’altres agradaria. Val a dir, però, que Mira no deixa de ser un dels reformuladors més importants de les teories de Fuster i sobretot del concepte en si mateix dels Països Catalans. Però, segur que Fuster estaria tan allunyat del que planteja Mira actualment? Això no ho podrem saber mai, malauradament. Un servidor, però, té dubtes perquè el projecte de Països Catalans que Fuster defensava mai es va acabar de concretar políticament i, per tant, això fa que a dia d’avui amplis sectors socials i polítics es puguen identificar d’una o altra manera en l’obra del suecà. I segurament això és el millor de Fuster: el paper d’intel·lectual no enquadrat en cap partit, l’amplitud del seu pensament i la profunditat matisada amb el que va expressar.

Però acaba l’any Fuster? Ni acaba l’any ni acaba la importància del pensament del suecà. Durant els propers mesos de 2013 continuaran els actes. De fet, l’exposició itinerant que actualment es troba al Palau Robert de Barcelona estarà aquí fins entrat el nou any. I el pensament de Fuster continuarà en reelaboració, qüestionament, reflexió i vigència. Crec que és important que tot el que hem dit i escrit durant aquests darrers dotze mesos aquells que estudiem la seua obra ho hem d’aprofitar per establir un diàleg que ens duga a conclusions més concretes de les que el mateix Fuster va voler/saber donar sobre el país i la construcció d’una nació catalana que ara més que mai ha de ser de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.