Aquest matí, en la constitució del Parlament, la Canditarura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE) ha emès els seus vots com a President, als vicepresidents i com a membres de la mesa del Parlament per a persones carregades de simbolisme polític i social.

Constitució que ha donat pas a la X Legislatura des del final de la dictadura, on la formació ha restat al marge de les negociacions partidàries en la composició dels seus òrgans.

Axí, la CUP-AE ha votat com a president del Parlament a  Manuel G. B, de 53 anys. Veí de Burjasot va abocar-se per la finestra de casa seva quan va veure apropar-se la comissió judicial que el venia a desnonar. "Es podria anomenar l'Amaia Egaña de Barakaldo o Ricardo de Cordoba o Miguel de la Gornal a l'Hospitalet", afirma al formació.

Una votació pensada, segon la CUP,  contra el rescat bancari i la deutecràcia, a favor de les 150.000 famílies desnonades des de l'inici de la crisi econòmica i contra les retallades anunciades per CiU de 4.000 milions d'euros que duran més injustícia, més desigualtat i més sofriment a les classes populars, que amenacen el sistema sanitari i que degradaran l'escola pública catalana. En aquesta lónia considera la formació que s'ha votat obertament contra el frau de l'estafa hipotecària que ofega i endeuta milers de famílies arreu i a favor dels tres milions de persones en situació de pobresa i exclusió social als Països Catalans.

Vicepresidents del Parlament

Pel que fa als vicepresidents del Parlament, la CUP-AE ha votat a Idrissa Dallo, Pedro Alvarez, Guillem Agulló i Salvador. En el cas d'Idrissa Dallo

A Idrissa Dallo, migrant guineà que el 5 de desembre de 2011 creuava la militaritzada frontera de Melilla que visualitza la desigualtat nod-sud a la recerca d'un vida millor. Només 20 dies després moria al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona per desatenció mèdica. S'ha votat així, pensant en el desmantellament "dels Guantànamos a casa nostra i a favor dels 180.000 “sense papers”, els esclaus invisibles del règim neoliberal que viuen sota permanent apartheid"

A Pedro Alvàrez, assassinat impunement fa 20 anys per un policia a L'Hospitalet del Llobregat. Votem així per la memòria, memòria que és encara avui un aliment-verí. "Aliment per a nosaltres i les nostres esperances. Verí per al poder i els seus abusos" assenyala la formació

A Guillem Agulló i Salvador, militant independentista i antiracista assassinat per l'extrema dreta el 1993 a Montanejos (Alt Millars, País Valencià). "Podríem votar la Sònia, transexual assassinada al Parc de la Ciutadella o Lucrècia Pérez. Per votar contra els crims de l'odi i contra la impunitat feixista. La d'ahir, del franquisme, i la d'avui", puntualitza

Mesa del Parlament

Com a membres de la Mesa del Parlament, la formació ha Ester Quintana, Andreu del Cabo i Blanca Serra.

A Ester Quintana, ferida el passat 14 de novembre en el decurs de la vaga general, novena persona que perd un ull en el decurs de mobilitzacions populars: vuit per impactes de bales de goma i un per impacte de defensa policial. Votem així per la prohibició definitiva i absoluta de les bales de goma i a favor dels drets i les llibertats civils.

A Andreu del Cabo, sindicalista actiu acomiadat de Transports Metropolitans de Barcelona del qual exigim la readmissió immediata. Votem així pels 1'7 milions de persones aturades als Països Catalans i contra els 500.000 acomiadaments, coberts o encoberts, produïts a Catalunya des de 2007 i accelerats per l'entrada en vigor de la darrera reforma laboral.

A Blanca Serra, militant històrica de l'esquerra independentista. Detinguda, incomunicada i torturada el 1981. Detinguda novament el 1982, i empresonada, en el decurs de la manifestació contra la LOAPA per ordre de l'aleshores governador civil de Barcelona Jorge Fernàndez Diaz, avui ministre d'Interior del PP.

Blanca Serra integrava les llistes de la CUP el passat 25N i és membre de l'Assemblea Nacional Catalana. Amb ella, "votem pels milers de persones anònimes que, al llarg del temps, s'han compromès per la plena llibertat política i la màxima justícia social als Països Catalans".

Finalment  ha a  Walter Benjamin que va deixar escrit i ben escrit que "només la memòria rescabala els vençuts"