I ja fa 26 anys que els mallorquins i mallorquines es mobilitzen per commemorar el 31 de Desembre i reivindicar la catalanitat de les Illes.

Avui ho tornaran a fer convocats per la Plataforma 31-D sota el lema "Els Països Catalans decidim: autodeterminació!". La marxa, com els últims anys, començarà a les sis de l'horabaixa al passeig del Born de Palma i acabarà a la plaça dels Patins, on es farà la lectura del manifest. Després, allà mateix actuaran els Bastoners de Gràcia "Cop a cop",  els grups Al-Mayurqa i Eixut. També hi recitarà el cantant de rap Josep Miquel Arenas -conegut com Valtònyc-, ficat en un procés judicial a causa de les lletres de les seves cançons, denunciades per membres del PP i de l'ultraespanyolista Círculo Balear.

Els organitzadors remarquen que cada vegada que la manifestació s'ha fet, ha aplegat més gent "per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l'autodeterminació". Confien que avui la tendència continuarà i la manifestació que va començar fa 26 anys no deixarà de créixer. També esperen que l'efecte 11 de Setembre influeixi en la marxa. De fet, cal recordar l'Assemblea Nacional Catalana a Mallorca està començant a caminar i és membre de la plataforma que convoca la mobilització.

Darrere de la Plataforma 31-D hi ha des de PSM-IV-E i Esquerra fins a l'STEI-i, les organitzacions de l'Esquerra Independentista de Mallorca (Pinyol Vermell, Alerta Solidària, SEPC, Endavant-OSAN i Arran), l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, el Grup Blanquerna, Solidaritat per la Independència i l'associació Diada de Mallorca. El conjunt d'organitzacions de l'Esquerra Independentista de Mallorca (EIM), que forma part de la plataforma, farà bloc propi sota el lema: “Independència, socialisme i feminisme”.

Durant la darrera setmana ja s'han fet més de mig centenar d'actes arreu de l'illa, en commemoració del 31 de Desembre, que han comptat amb una nombrosa participació

Una Diada més combativa

Enguany ha estat un dels anys que més persones d'han mobilitzat per la llengua arreu de les Illes. La del 25 de març va ser la manifestació més gran que hi ha hagut mai a favor de la llengua a les Balears; i cal afegir-hi que, gairebé cada dia, hi ha hagut una acció o mobilització per rebutjar la política lingüicida de Bauzá.

Cal recordar també, la vaga de fam per la llengua, la campanya enllaçats, un 90% dels pares que han triat l'ensenyament en català i una llarga llista de respostes que són l'expressió més clara i evident de que existeix una majoria social que vol la plena normalització de la llengua.

Així com la forta ofensiva ha recaigut sobre casos com les encausades de Bunyola, els joves de Sóller, de la Conselleria, de les festes reivindicatives del Cosso de Felanitx, les 4 independentistes de la Diada de 2010 o els dos detinguts de la última Vaga General.

Cal afegir les retallades pel que fa a drets socials més bàsics com l’educació i la sanitat mentre les elits econòmiques i polítiques s'han beneficiat per mitjà de les privatitzacions i l’especulació urbanística, i no cal oblidar-se de la corrupció.

La Festa de l’Estendard

És la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.

Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. Des d’aleshores s’ha recuperat el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.