L’herència del PSAN: Les aportacions humanes i ideològiques del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968-1980) al sistema polític actual

Fitxa tècnica: El llibre té 131 pàgines, distribuïdes en una introducció, 6 apartats temàtics i 2 annexos; el primer format per 26 minibiografies de militants del PSAN; el segon consta de la llista de 57 intel·lectuals que saluden el PSAN amb motiu del seu Congrés (1978). Una llista de sigles d’organitzacions polítiques clou el text.

Roger Buch, l'autor del llibre, es doctorà en Ciències Polítiques, amb una tesi sobre el PSAN. L'any 2007 publicà el llibre L'Esquerra independentista avui, una guia que ens permet d'orientar-nos enmig de la sopa de sigles de l'esquerra independentista (EI)

A la llista de les minibiografies hi trobem a faltar Teresa Alabèrnia i Domènech i Enric Padrosa i Campderrich, que formaren part del primer Consell Executiu del PSAN. La llista de 57 d'intel·lectuals ens acosta al sector social on el PSAN tingué més incidència, professions liberals, persones vinculades a la creació artística, literària.
Sobre el llibre

Sobre el llibre

Ben segur que l'autor en aquest text, ens acosta a algunes de les anàlisis i aportacions que ha fet a la seva tesi doctoral. Així doncs, no ens trobem amb una anàlisi estasiològica del PSAN, sinó més aviat amb una crònica dels fets que, amb un estil periodístic, ens porta des de la fundació del partit fins al 1980, amb uns mapes molt clars, que ens ajuden a entendre les relacions del PSAN amb altres grups de l'EI.

En diversos moments al llarg del llibre (pàg.8,10) l'autor es lamenta que el PSAN no entrés en el sistema de partits del nou estatus democràtic. El PSAN no podia obtenir representació parlamentària, perquè l'hegemonia dels plantejaments reformistes en el procés de les grans rebaixes, d'una Transició supervisada per l'exèrcit, generà un model de democràcia neofranquista, en la qual els centres de poder econòmics, polítics i militars, restaven controlats per les famílies polítiques dels 40 anys de franquisme. Dins d'aquest marc el PSAN no hi tenia cabuda, i exercí la seva funció de referent polític en la seva anàlisi de la realitat i d'elaboració d'alternatives al sistema.

El PSAN ha influït en la política catalana, perquè a mitjà termini les seves anàlisis s'han demostrat encertades, el fracàs anunciat de l'autonomisme i estatutisme que, de fet, han servit com a elements de control de l'Estat. El rebuig del model capitalista i de l'Europa dels estats, del FMI, BCE i BM.

Tot i que ja ha estat escrit, no està per demés recordar que el naixement del PSAN el 1968, és el resultat de les aportacions dels moviments d'alliberament d'Àsia, Llatinoamèrica i Àfrica, la revolució xinesa 1949, la cubana 1959 i l'algeriana 1963, d'un marxisme europeu crític, catalitzat pel Maig Francès del 1968.

Tot aquest bagatge teòric implica la superació dels vells esquemes del separatisme romàntic del període de la preguerra. Ara es disposen d'elements d'anàlisi i reflexió que permeten fixar una tàctica i una estratègia d'acord amb el context i incidir sobre la realitat. S'incorpora el concepte de Països Catalans (PPCC), que ja havia teoritzat el Front Nacional de Catalunya (FNC) i el doble alliberament com a nació i com a treballadors.

Consideracions

El treball de Roger Buch ens ha semblat valuós, perquè aporta dades i dates sobre la primera organització independentista i marxista després del 1939. L'autor m'ha semblat un entomòleg que aplica les normes de la zoologia al seu objecte d'estudi, però que no s'identifica -intenta entendre- les raons del seu comportament. Potser l'autor considera que els fets s'han d'analitzar des d'una perspectiva científica, freda, objectiva. Pensem que en línies generals això és així, però també cal tenir present, que la història la fan els homes i les dones, amb les seves passions, pors, contradiccions i això s'ha de recollir en algun moment de la història d'una organització revolucionària.

Una aportació important hauria estat entrevistar els militants, la seva visió, la dels que formaven part del teixit social i polític del partit, ben segur que haurien fet aportacions interessant a la història del PSAN i la seva evolució.

El llibre potser hauria millorat si amb les entrevistes s'hagués pogut reflectir la tensió vital, revolucionària del militant, aquella sensació de fred a l'espinada que es produeix, quan sents la sirena de la policia que està sonant per tu i els teus amics, el desafiament que això implica, perquè t'adones que el vell món es resisteix a desaparèixer i el nou encara no és prou fort per parir la nova societat.

És d'agrair el treball minuciós de l'autor quan recupera els “salts de les manifestacions llampec” la tàctica de l'audàcia quan es disposa de pocs militants, i també la “regada” de fulls volanders a les estacions de metro o entrades de les fàbriques.

Ens ha semblat especialment interessant l'apartat: L'aposta institucional (pàg. 94-99). L'autor ens informa del transvasament, a finals dels anys setanta, de militants del PSAN cap a partits parlamentaris, quan aquests aconseguiren quotes de poder i calgué deixar la utopia i situar-se a la realitat de cadira, càrrec i sou. Alguns dels nous conversos s'integraren al PSC-PSOE, en l'autonomisme parlamentari.

El llibre és un text important, que amplia la bibliografia existent sobre la història de l'EI, i en aquest cas concret la recerca del llibre de Rubiralta,F.(1988) Orígens i desenvolupament del PSAN (1969-1974). Edicions de la Magrana.