L’Espai Mallorca es resisteix a morir. Mig miler de persones van demostrar dilluns -dia del tancament de l'espai- que difícilment es poden liquidar 14 anys de feina per construir un centre de referència de l'activitat cultural a Barcelona, porta d'entrada dels artistes i creadors insulars.

L'acte va significar, en certa manera, la reinauguració d’un espai que es nega a desaparèixer. Ho van demostrar les centenars de persones que van desplaçar-se fins al local per solidaritzar-se amb l'Espai Mallorca i rebutjar-ne el tancament. Hi van ajudar les actuacions d’artistes com Roger Mas, Enric Casasses, Toni Clapés o del Cor Jove de l’Orfeó Català.

Creació d'un projecte d'autogestió

Per fer front al tancament, el col·lectiu Crits i renou, que ha estat lluitant a contrarellotge per fer possible la pervivència de l’espai, ha planificat un projecte d’autogestió que ja té el suport de més de 2.000 persones i que els ha portat a negociar amb l’Ajuntament de Barcelona per plantejar “no un problema, sinó una solució”.

Durant l'acte es va llegir un manifest on es va retre un emotiu homenatge a tots aquells treballadors que hi han passat i, especialment, a les treballadores actuals (Carme Bondia, Carolina Molina, Abigail Monells i Amanda Vich), ja que “amb el seu esforç i la seva perseverança han mantingut obert el centre malgrat totes les adversitats”.

Crits i renou ha recordat també els orígens de l’Espai Mallorca, quan un mes de febrer es van reunir “quants usuaris amb un llibre sota el braç i un cafè sobre la taula”. Des d’aleshores les activitats no han parat i s’han organitzat actes tan importants com les 11 hores de programació de l’11 de febrer, que van gaudir d’un èxit rotund pels milers de persones que hi van passar i la col·laboració desinteressada d’artistes.

El col·lectiu creu que allò va suposar una “petita victòria, que amb el pas del temps ha resultat ser pírrica”, ja que va aconseguir el compromís de les institucions de les Illes Balears i del Gremi d’Editors de les Illes Balears per garantir-ne la continuïtat.

La perviviència de l'espai és "una qüestió de voluntat política en favor del país"

Més tard, davant la notícia del tancament, tant usuaris com treballadores han hagut de lluitar per fer perviure l’espai: “Ja no es tractava només de fer-se sentir, es tractava de passar de la protesta a la proposta”. I així ha estat, perquè ara, després d’una etapa, en comença una altra de nova, avalada per les més de 2.000 persones que han signat la petició i pel suport del PEN català i l’OCB.

No només es van expressar agraïments i es va recordar la trajectòria de l’entitat cultural, sinó que també es va aprofitar per denunciar que “la pervivència de l’Espai, com ha quedat demostrat, no és una qüestió pressupostària, és una qüestió de voluntat política en favor del país, de la llengua i, sobretot, en favor de la cultura”.

El tancament pot significar el retorn "al camí del folklorisme i l'ensaïmada"

Per Crits i renou, el tancament d’un “espai d’entrada de la cultura de les Illes Balears a la ciutat de Barcelona” pot significar la renúncia a la cultura i el retorn "al camí del folklorisme i l’ensaïmada", així com l'acceptació que la cultura "es pot convertir en boc expiatori d’una mala praxi política i que, amb l’excusa de la crisi econòmica, pot ser socialment arraconada, marginada i abocada a l’elitisme i a la mercantilització".

D'altra banda, considera que la desaparició d'aquest espai representaria també col·laborar indirectament amb "les polítiques identitàries i lingüístiques etnocides que aplica del Govern de les Illes Balears i que volen servir per esborrar qualsevol vincle entre tots els territoris dels Països Catalans".

Però, tot i la condemna a mort de l’Espai Mallorca, l’entitat ja està prenent forces per tornar a renéixer amb més ímpetu que mai.