El País Valencià, les Illes Balears i el Principat s'han vist malauradament afectats des de fa anys per escandalosos casos de corrupció que han acabat amb càstigs -quan n'hi ha hagut- poc severs per als seus responsables.

La CUP ha centrat bona part de la seva tasca institucional en la denúncia de la corrupció, destapant casos sonats com el d'Innova a Reus -que va acabar amb la dimissió de Josep Prat- o enfocant la seva atenció en la corrupció de la sanitat paral·lelament a la progressiva privatització dels serveis públics.

Ara, la CUP ha plasmat sobre un mapa els casos de saqueig econòmic que han anat sortint a la llum en els darrers anys arreu dels Països Catalans. Un mapa que no sortirà publicat als mitjans de comunicació oficials però que està tenint molt d'èxit a les xarxes socials.

El mapa "És l'hora de fer net" recull casos com el del Palau de la Música (24 milions estafats), el Pretòria (45 milions), l'Emarsa (40 milions), el Gürtel (10-11), el d'Urdangarin (6 milions) o el cas Palma Arena, en què es van arribar a estafar 50 milions.

La CUP es presenta a les eleccions mantenint la lluita contra la corrupció entre un dels seus principals cavalls de batalla. A més, al seu programa electoral defensa el repartiment del treball i la riquesa i els serveis públics universals i de qualitat.

En aquest sentit, es compromet a impulsar la gestió de la propietat per part del sector públic de les actuals escoles i hospitals concertats i a readmetre les persones acomiadades com a resultat de les polítiques de desbaratament dels serveis públics.

Paral·lelament, ha anunciat que el salari dels diputats de la CUP serà el que queda reflectit com a retribució màxima de les persones assalariades de la CUP, és a dir 1.600 euros nets al mes. Per demostrar la seva política de transparència i contrària a la corrupció, els candidats de la formació ja han començat a fer públiques les seves declaracions de patrimoni, tot i que no hi estan obligats.