Setmana rere setmana són més els municipis que es declaren territoris catalans lliures i sobirans, un fenomen iniciat aquest mes de setembre i que recorre desenes d'ajuntaments per empènyer les institucions catalanes a avançar cap a la independència.

Osona va donar el tret de sortida i Arenys de Munt va dotar el procés d'un full de ruta que marca el camí a seguir per a assolir la independència.

Dilluns serà el torn de Navàs, que es convertirà en el primer municipi del Bages a declarar-se territori català lliure i sobirà després d'aprovar una moció per a la creació d'un estat propi. L'Ajuntament de Navàs ha fet una crida a la ciutadania a assistir al ple a donar suport a la proposició.

L'Ajuntament de Navàs escenificarà un clam unitari a favor de la independència de la nació catalana, "un clar reflex de la voluntat popular que el poble català fa fer pal·les en la manifestació de l'11 de setembre passat a Barcelona", segons manifesta el consistori en un comunicat.

La CUP, ERC i CiU presentaran una moció conjunta al proper ple municipal que se celebrarà dilluns a les 9 del vespre i que afegirà Navàs a la llista de municipis catalans que reclamen a les institucions catalanes que iniciïin un procés de separació de l'estat espanyol i avancin cap a la creació d'un estat català.

Per a les formacions l'aprovació d'aquesta moció vol contribuir a "fer una passa més cap al camí que ha emprès el poble català, i un gest d'unitat a l'alçada del què reclama el moment que estem vivint".

Abans de l'11 de Setembre del 2014

Així, l'Ajuntament de Navàs prendrà uns acords que pretenen assolir la independència abans de l'11 de setembre de 2014, l'adopció de mesures immediates com la creació dels corresponents registres civils, mercantils i de la propietat; la creació d'una hisenda pròpia o d'un banc nacional.

També que quedin sense aplicació totes les lleis i reglaments, sentències judicials i resolucions que limitin l'ús de la llengua catalana, demana l'empara i la mediació de les institucions internacionals i de la Unió Europea en aquest nou procés, reclama un compromís de treball per tal que la independència del que avui és la Comunitat Autònoma de Catalunya no signifiqui, en cap cas, la renúncia de la nació sencera, sinó que el nou estat català tingui entre els seus objectius assolir la reunificació política dels Països Catalans. En aquest sentit insta a la creació de l'Assemblea de Càrrecs Electes dels Països Catalans a fi de preservar la seva unitat i identitat com a poble.