Després de la massiva manifestació de l'Onze d'enguany, hi ha hagut un punt d'inflexió. Personalment, podem creure'ns-el més o menys, però l'important és que la majoria ho veu així. Aquests dies, arreu on vaig per Cerdanyola, la gent en va plena; - i això que parlem d'una ciutat que no s'ha caracteritzat mai, precisament, per posar el debat independentista al damunt de les taules de tertúlia. A la cafeteria, a la perruqueria, al súper, al banc assolellat on els iaios passen les hores... a tot arreu, se'n parla! Convindrem, doncs, que el debat hi és, i exigeix respostes polítiques.

Davant d'això, com ja han indicat diverses veus de l'Esquerra Independentista (EI), hi ha dues possibilitats: entrar-hi o restar-ne al marge. Jo estic per la primera, i per moltes raons. Ja abans de la manifestació l'Assemblea Local de la CUP de Cerdanyola, en la què hi milito, va expressar un decàleg de raons que considerava calia tenir presents, i que venien a explicar el perquè el nostre nucli local mantindria el seu compromís amb el moviment popular independentista cerdanyolenc. Ara que podem girar el cap i veure el resultat d'aquesta Diada, em reafirmo en aquests decàleg i vull destacar el punt que, sota el meu punt de vista, és la clau de volta del debat i els dubtes que puguem mantenir els i les militants de l'EI: la qüestió de la justícia social.

Durant anys l'oligarquia catalana i el contrapoder espanyolista metropolità han alimentat la percepció que ser d'esquerres i independentista és contradictori, i que apostar per un invalidava les possibilitats de reeixir l'altre. Clar que durant anys mai no hi havia hagut un Poble que sortís al carrer al crit d'independència. Crec que el procés de secessió s'ha iniciat i és imparable, i molta gent que s'han passat la vida defensant l'esquerranisme federalista ja ha vist que, per federar-se, cal algú més disposat a fer-ho: i això, a l'estat espanyol, no hi és. De tal manera que es pot constatar un viratge cap a les tesis independentistes per part de la immensa majoria de l'esquerra política de Catalunya. I per reblar el clau, només manca dir que, si l'independentisme ha estat sempre un objectiu de l'esquerra, ara aquesta esquerra encara és més massiva.

Per aquest motiu, i perquè sóc d'esquerres, crec que seria un gravíssim error que aquesta majoria que apostem per la justícia social, que volem transformar un sistema capitalista obsolet, i que ara tenim l'oportunitat de condicionar les bases d'una futura constitució catalana, deixem en mans de l'oligarquia catalana la força per imposar els seus criteris clientelistes, neoliberals, repressius i antidemocràtics al conjunt d'un Poble Català majoritàriament d'esquerres. I aquí, si l'EI no hi som, les nostres filles i néts no ens ho podran perdonar. Ara és l'hora de la política, el moment de cagar-se a sobre si cal, però també el moment d'entendre que cal ser forts i anar-hi, anar-hi, anar-hi...

@maucdn