Durantels 40 anys de la dictadura feixista, es va falsejar la nostra història perquè lligués amb la idea força del franquisme: “la unidad de los hombres y las tierras de España”. Aquest concepte d’unitat que, de fet, vol dir assimilació, subordinació, espanyolització cultural i política, l’hem trobat massa sovint en diverses expressions de la pseudoesquerra espanyolista.

Crèiem que aquest concepte d’unitat ja havia estat superat per envellit i caspós, però no, ha tornat a ressuscitar de les cendres junt amb la solució federal, “per anar cap al model d’una Espanya de respecte de la identitat, el progrés i la solidaritat”. I això ho deia M. Iceta, membre de la Comissió Executiva del PSC des de fa 27 anys, en un article de l’ABC del 9 d’agost d’enguany; textualment “ afirmar amb vigor els valors del nostre projecte, que defensa la justícia social i promou la unitat dels pobles d’Espanya i Europa”. Com sempre, paraules buides de concepte, però, recuperant la idea de la unitat franquista, de fet, com li pertoca a un partit nacionalista espanyol, que a hores d’ara s’ha quedat sense discurs polític, sense capacitat d’anàlisi i amb un excessiu desgast polític, que li genera problemes interns.

La votació del que alguns anomenen el PSOE de Catalunya, al Congrés de Diputats el 19 de juliol d'enguany, en contra del Corredor Mediterrani, infraestructura imprescindible per al desenvolupament del teixit productiu dels Països Catalans, i a favor del Corredor Central, en contra de la lògica més elemental i l'opinió expressada pels experts de la Unió Europea (UE), és una burla al poble català que paga el sou dels diputats que així defensen els seus interessos.

No creiem en les excuses “ que havia estat un error imperdonable,” abans de la votació la pregunta es va repetir amb tota claredat. Perquè hi ha una llarga tirallonga de gestes espanyolistes del PSC contra la identitat del poble català i els seus interessos econòmics i culturals. El 2006 van votar al costat del PP contra la unitat de la llengua i la gestió dels aeroports; el 2007 contra les seleccions catalanes, el 2009 contra l'ús del català al Congrés espanyol i contra l'abolició de les curses de braus a Catalunya; el 2010 contra la gestió catalana de l'aeroport del Prat, contra els ports catalans i contra el pagament a Catalunya dels 1.450 milions € del fons de competitivitat; el 2011 contra l'oficialitat del català a Europa; el 2012 contra l'acatament de la sentència que permet que Catalunya recapti i gestioni el percentatge de l'IRPF que destina a fons socials i podem anar seguint.

La votació contra el Corredor Mediterrani fou de debò, de debò, un error ?