Fa anys els Sopa de Cabra cantaven “nascut entre Blanes i Cadaqués, ben tocat per la Tramuntana” en una de les seues mítiques cançons. Avui dia podríem cantar ”assassinat entre Blanes i Cadaqués, ben tocat per la N-II”. La situació de les infrastructures al llarg dels Països Catalans és lamentable, evidentment, però si hi ha un territori totalment abandonat, deixat de la mà de Déu, aquest és el comprès entre la Tordera i les Alberes. Zona de pas obligatori entre els estats espanyol i francès, via de sortida cap a Europa per als catalans del sud i de trobada amb la resta del país per als del nord, les infrastructures que creuen aquestes terres haurien de ser una prioritat per a qualsevol govern. Contràriament, l’estat actual de la N-II és tan penós que més que una via de transport terrenal s’ha acabat convertint en una carretera de traspàs cap al més enllà.

Els darrers quatre anys de la meua vida he estat treballant, precisament, en una i altra punta de les anomenades comarques gironines. Primer a Blanes i després a l’Escala, la meua feina m’ha permès patir l’estat de la N-II i el d’haver-me de jugar la vida diàriament per anar a treballar. Mentre tant, paral·lelament a la carretera de la mort –tal com l’han qualificada diversos polítics membres dels partits responsables d’aquesta situació – transcorre l’AP-7, amb els seus tres carrils per banda, ben asfaltada i amb totes les mesures de seguretat cobertes. Les dades canten: segons el Diari de Girona del passat 16 de juliol, la N-II concentra el 30% del total d’accidents que es produeixen per aquestes terres, mentre que l’AP-7 només el 4,7%.

Arribats a aquí jo em pregunte: com els polítics que ens governen permeten que la seua ciutadania, el poble, continue morint a la N-II mentre una via segura i ben condicionada com l’AP-7, que ha estat desenes de vegades pagada i amortitzada, continue sent de gestió privada? És més, per què aquests mateixos polítics no aposten per la nacionalització de l’AP-7 i la seua gratuïtat enlloc de pel desdoblament de la N-II amb els greuges mediambientals que això suposa? La campanya #novullpagar que de manera valenta estan duent a terme alguns conductors i conductores dels Països Catalans els darrers mesos ens està donant les respostes: polítics, administradors i responsables d’Abertis i propietaris de les empreses concessionàries de les obres del Ministerio de Fomento o de les diferents Conselleries d’Infrastructures tenen relacions molt estretes, quan no són la mateixa gent. Aquesta trama mafiosa que ha surat els darrers mesos és la màxima responsable de cada mort a les nostres carreteres. La solució a tan dramàtica situació està clara i en les seues mans: nacionalització de les autopistes i vies de pagament dels Països Catalans. Mentre tant haurem de seguir dient amb tota dignitat #novullpagar o, en el cas gironí, potser haurem de començar a divulgar una nova consigna: Bon dia, #novullmorir.