El número 284 de la revista "Lluita", publicació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), dóna la paraula als integrans de la campanya "Nosaltres, els fusterians". Iniciativa endegada pel PSAN; l'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV); el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), i Solidaritat Catalana per la Independència (SI) amb l'objectiu difondre el pensament polític de Fuster durant aquest 2012, any en què se celebra el 50 aniversari de la publicació de "Nosaltres, els Valencians" i el "País Valenciano".
Josep Guia, membre del comitè executiu del PSAN, sota el títol "Joan fuster i la nostra decisió de futur", pren com a fil conductor del seu article les paraules de Joan Fuster en el pròleg de la segona edició de "Nosaltres, els Valencians", “Estic convençut que una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur”. Amb l'objectiu d'argumentar l'aposta política del partit, "el repte d’omplir de contingut explícit aquell eufemisme de la decisió de futur".
És a dir "Aquest és un projecte d’àmbit de País Valencià per tal que el País Valencià no quedi despenjat de la resta de la nació
catalana. És a dir, un projecte catalanista i independentista i, per això mateix, al servei dels interessos de les classes populars" com remarca Josep Guia.
Agustí Cerdà, president d'ERPV, sota el títol "Joan fuster, ara i sempre" reivindica el pensament de Joan Fuster per projectar-lo, tot dient "ens correspon a nosaltres, els i les independentistes, obrir foc nou, i agafar, amb coratge i determinació, les regnes del nostre futur". I és que segons Cerdà, "el llegat de l’obra de Joan Fuster no és –com alguns voldrien- matèria d’estudi i d’arxiu, sinó, sobretot, una invitació al redreçament del país. L’autor convida els i les independentistes a assumir el repte".
Anna Oliver, coordinadora de SI al País Valencià, amb un títol d'avís per a navegants, "Destinat (no únicament) a valencians", comença dient que s'equivoquen aquells que voldrien silenciar a Fuster, 50 anys després de la publicació del llibre. i ho justifica amb l'embranzida de la consciència nacional "ara al País Valencià tenim eixes generacions que reivindiquen qui són com a poble, sense complexos."
També parlar de reforçar els lligams entre tots els territoris de la nació i de crear "un front comú que aplegue totes aquelles forces que no han abandonat la consciència nacional per un neosecessionisme que no ens durà enlloc".
Antoni Infante, membre del Secretariat Nacional de l’MDT, sota el títol "Fuster i Marx, un còctel alliberador" assenyala que "Fuster no va inventar els Països Catalans, però, això sí, els va anomenar, els va redescobrir, els va donar cos conceptuali polític en un moment en què la dictadura franquista havia fet desaparèixer la política i la identitat per decret, tortura,
presó i afusellaments."
També comenta que va engegar "la tasca que l’havia de portar a convertir-se en el símbol de l’independentisme modern, va utilitzar una eina fonamental del mètode marxista que Lenin va qualificar com l’ànima del marxisme: “l’anàlisi concreta d’una circumstancia concreta” en totes les seves variants, derivacions i complexitats." I és que, segons Infante, "la renúncia a Fuster sol anar acompanyada de l’acceptació troncal del règim polític i econòmic vigent". En aquesta línia, reivindica "convertir les forces fusterianes en un pol de referència polític del poble treballador".