Dos incendis estan arrasant l'interior del centre del País Valencià sense aturador des de dijous. A l'espera de dades oficials, s'estima que ja s'haurien cremat unes 50.000 hectàrees. És per tant l'incendi més davastador dels últims 20 anys, una veritable catàstrofe natural que ha calcinat municipis sencers. Més de 1.100 efectius terrestres i una vintena de mitjans aeris treballen en l'extinció de les flames.

La reserva natural d'Altura està cremada i els focs amenacen els límits del Parc Natural de la Serra Calderona, a les portes de València ciutat. El foc va començar a Cortes de Pallars i afecta una dotzena de municipis, i el nombre de desallotjats s'eleva a 900. Una imprudència és la causa més probable d'aquest foc que crema sense control. De fet es van detenir dues persones que han quedat en llibertat provisional: dos operaris que estaven instal·lant unes plaques solars en una casa i haurien comès una negligència.

Una situació dramàtica que hauria de comportar la màxima mobilització de tots els efectius d'emergències del País Valencià i la col·laboració dels de tot l'Estat. Això, però, no ha estat així. La política de la Generalitat Valenciana a favor dels grans esdeveniments ha afectat fins i tot la partida destinada als Bombers fins al punt que els alcaldes dels municipis afectats han denunciat la situació.

Es queixen de la falta de mitjans i de la manca de dades oficials. Tant és així que les dades de les hectàrees cremades les han de proporcionar els alcaldes, ja que Protecció Civil no subministra cap informació sobre els incendis, que han generat una situació d'emergència nacional.

Una situació que paradoxalment no ha impedit que membres del PP, que governa al País Valencià, com el president Mariano Rajoy, acudeixin aquest diumenge a Kiev per veure la final de l'Eurocopa que es disputen Itàlia i Espanya. Ni el ministre espanyol de Medi Ambient, s'ha dignat encara a comparèixer públicament o a visitar la zona afectada.

La partida dels Bombers, retallada per finançar la visita de Benet XVI

Arran d'aquests incendis desastrosos, ha sortit a la llum un nou escàndol relacionat amb la gestió que la Generalitat Valenciana fa del pressupost públic. La coalició Compromís ha revelat que l'aportació extra de dos milions destinada a la fundació creada per organitzar la visita de Benet XVI a València el juliol de 2006 es va nodrir en part dels fons del programa "Emergències, Protecció Civil i Extinció d'Incendis", d'on es financen les aportacions per als Consorcis de Bombers. Compromís demanarà un Ple extraordinari del parlament valencià perquè el Consell doni explicacions.

Els cossos de bombers estan en peu de guerra contra l'executiu valencià per no haver pagar un deute de 21 milions mentre els professionals pateixen ja en el dia a dia el deteriorament de les seves condicions de treball. Compromís ha denunciat que no hi hagi diners per als bombers, i fins i tot que es retallin el programa de la Conselleria de Governació, però que sí que n'hi hagi per a la fundació V Trobada Mundial de les Famílies, a la qual al desembre el Consell hi va injectar dos milions més.

El grup de Compromís a les Corts ha plantejat preguntes al Consell perquè aclareixi "el desviament de fons per a quatre amics fonamentalistes religiosos", en referència a la injecció de dos milions per a la fundació de la visita del Papa i també l'ajuda de 18.237 euros (que s'afegeixen als 16.250 que ja tenia en pressupost) per a la Fundació Vives per l'Humanisme i la Solidaritat, un dels creadors és el vicepresident Juan Cotino.

15 milions menys per la lluita contra els incendis

El pressupost destinat a la lluita contra els incendis ha baixat en més de 15 milions d'euros respecte al 2011, passant de més de 110 milions a prop de 95, fet que suposa una reducció del 13,6%, segons ha publicat aquest diumenge El País.

A conseqüència d'aquesta dràstica retallada, el nombre total de persones que treballen en la lluita contra els incendis s'ha reduït de 11.700 a 11.500 mentre que el nombre de mitjans aeris ha passat de 23 a 22. Els vehicles segueixen superant les 1.000 unitats i les brigades d'emergència es mantenen en 43.

L'any passat el govern valencià va iniciar els passos per modificar la Llei forestal autonòmica per permetre que es pugui construir en terreny forestal cremat. Fins llavors, la llei estatal i la valenciana impedien variar l'ús de les muntanyes cremades fins passats 30 anys, però la Generalitat que presideix Alberto Fabra ha volgut que aquesta limitació quedi sense efecte.

Els alcaldes, desbordats per la manca de recursos antiincendis

Els alcaldes de Real i Catadau, dos dels termes municipals afectats per l'incendi de Cortes de Pallars, han criticat que falten mitjans d'extinció, mentre altres municipis han explicat que en alguns moments els mitjans aeris no han pogut treballar per la falta de visibilitat i el vent.

L'alcalde de Reial, Alejandro Blasco, ha assegurat a Efe que les muntanyes i alguns xalets estan "cremant" i no hi ha mitjans terrestres ni aeris en el terme i la situació és "molt dolenta". "Ja es veia venir ahir a la nit i es va cridar" a Emergències per avisar del perill en un municipi que té nuclis disseminats de població i terres de cultiu, segons ha explicat.

Durant tot el matí l'alcalde està en comunicació amb Emergències i Bombers però "aquí no ve ningú", ha denunciat després d'indicar que és "desesperant" veure que s'està cremant "tot". "Estem sense cap assistència, i hi ha vent que està afavorint el foc", ha afegit.

L'alcalde de Catadau, Pere Joan Bisbal, també s'ha mostrat "indignat" per la falta de mitjans aeris i ha assegurat que des que el foc va arribar al poble, la passada matinada, "només hem vist un helicòpter sobrevolar la zona".