El passat dimecres 25 es va realitzar a la ciutat de Cerdanyola del Vallès la projecció del documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català, produït per Llibertat.cat i Zeba Produccions. Aquesta presentació del documental en format de cinema a la fresca va comptar amb l'assistència de prop de 200 persones, l'acte d'aquestes característiques més nombrós en molts anys, segons els organitzadors.

A la plaça Jaume Grau i Altayó del Vallès també es va fer la presentació pública de Cerdanyola per la Independència, el nucli de l'ANC d'aquesta ciutat, que es va anunciar en roda de premsa el passat dijous 12 de juliol.

Abans de la projecció del documental van intervenir-hi Bernat Gaston, president del nou nucli de l'ANC a Cerdanyola, i Xavier Costa, el portaveu de la consulta per la independència a Cerdanyola realitzada el juliol del 2010 i del Cerdanyola Decideix. Gaston va realitzar la introducció de l'acte, exposant els motius pel quals es presentava aquest documental i explicant el procés de creació de Cerdanyola per la Independència. En aquest sentit, va recordar que també que l'objectiu de l'ANC, la independència, era també un mitjà per obtenir majors quotes democràtiques i major justícia social. Per un altra banba, Costa va situar els assistents recordant que just 20 anys enrere aquell dia s'inaguraven els JJOO de Barcelona, mentre s'amagava tots els fet que relataven el documental. Costa va recordar que durant els Jocs Olímpics de Barcelona es van reduir les mostres de catalanitat a la mínima expressió, fins arribar a estripar senyeres i estelades a l'entrada de l'estadi. Igualment, va recordar que si avui en dia l'opció independentista té una majoria social i creixent es deu gràcies a les persones que van mantenir les conviccions durant anys, especialment el 1992.

Ramon Piqué, vinculat a Cerdanyola perquè és professor de la Facultat de Traducció i Interpretació a la UAB, va recordar primerament que no era el primer cop que es detenia i torturava independentistes. Va oferir un conjunt de dades, com les més de 300 independentistes detinguts sota les legislacions especials als Països Catalans en el període de 1977-1992. Piqué va recordar també que l'amnistia de 1977 va marginar els independentistes catalans quan Rodolfo Martín Villa era responsable d'Interior. També va recordar les detencions de 1982 per la pancarta a la manifestació contra la LOAPA, per ordre de l'actual ministre d'Interior espanyol Jorge Fernàndez Díaz era governador civil. En aquest mateix sentit també va recordar i va llegir els noms dels independentistes que ja romanien a la presó abans de les detencions de 1992, per mostrar el contínuum repressiu que ha hagut d'encaixar aquest moviment polític.

Piqué va realitzar un recorregut introductori al documental, destacant aquells i aquelles persones que van mostrar la seva solidaritat durant les detencions i durant els anys de presó. Va tenir un record especial per als familiars dels detinguts, per a la Comissió de Portaveus i per als CSPC. I, com ja s'havia exposat anteriorment, va constatar que si avui en dia l'independentisme està present al carrer i a les institucions és gràcies a la lluita independentista d'un gruix de militants que es va enfrontar a tota mena d'adversitats, i gràcies sobretot al paper exercit des de la solidaritat amb els represaliats.