Des de la COS, igual que des del conjunt de les organitzacions i col·lectius obrers i populars del conjunt dels Països Catalans, portem anys denunciant les retallades, les privatitzacions, els ERO i acomiadaments col·lectius (aquest passat 30 de juny veiem el major ERO de la història del nostre país, amb l’acomiadament de més de 8000 ensenyants interins, només al País Valencià)... i aquests dies estem veient la terrible realitat que ens ha esclatat davant la cara.

La posada en marxa del repagament sanitari (eufemísticament anomenat “copagament”), i el més tangible i visible des de la pràctica totalitat del País Valencià, i fins i tot des de les Terres de l’Ebre... l’incendi, encara incontrolat, de més de 50.000 hectàrees de bosc i muntanya de les comarques de l’interior. Amb tot plegat algú es preguntarà el perquè del títol d’aquest article. I la resposta és molt senzilla. O és que a ningú li recorda la situació actual al dissortat desastre del Prestige de fa gairebé 10 anys a Galiza?

Recordeu la frase de Mariano Rajoy, llavors ministre de l’inefable Aznar? I que passà després? Un desastre ecològic de dimensions bíbliques (i que electoralment van salvar a cop de talonari i/o amenaces... com moltes persones treballadores de la Costa da Morte explicaven després)

Sí... l’incendi d’aquests dies a les comarques de la Foia de Bunyol, la Serrania, el Camp de Túria, la Ribera del Xúquer i l’Alt Palància (afectant ja 20 termes municipals), que ja ha cremat més de 50.000 hectàrees, ha forçat l’avacuació de més de 3000 persones, i ha destruit milers de llocs de treball, sense parlar de l’irreparabla dany als nostres ecosistemes, a la fauna i a la flora salvatge, d’aquestes comarques... té responsables. I no. Els responsables no són eixos dos pobres treballadors que van generar l’espurna que físicament va iniciar el foc. Aquestes dues persones són unes imprudents... però no són culpables, ja que en uns moments com els actuals no feien altra cosa que intentar guanyar-se el pa de les seues famílies.

Els veritables culpables són les retallades del govern del PP a la Generalitat Valenciana (i també les del govern de Madrid, abans en mans del PsoE, i ara en les mans del PP, i del seu flamant president “Don” Mariano). Retallades que en dos anys han destruit més de 1000 llocs de treball de brigades d’emergència, retallant per segon any consecutiu un 80% el pressupost de les brigades.

Però també hi ha altres culpables... i ací ja no podem obviar l’actuació dels sindicats CCOO, UGT i USO, que a finals de l’any 2008 (en un sopar d’empresa!!), van accedir a signar el nou conveni col·lectiu de l’empresa TRAGSA (que se n’ocupava de les brigades... ja que aquest servei estratègic per qualsevol país, també havia estat privatitzat!!!). 

Amb aquest nou acord, s’acomiadaren prop de 600 brigades d’emergència al País Valencià (fets semblants es donaren també a la CAIB i a la CAC) Aquestes brigades de curta, van perdre la possibilitat de passar a ser contractades com a treballadors indefinits (brigades de llarga), precaritzant enormement aquest sector, i afavorint només a una part dels afiliats d’aquests “sindicats”. I en acceptar aquest “acord”, juntament amb les retallades del PP, han possibilitat, 3 anys i mig després, que no hi hagen brigades suficients per poder fer front a desatres com el que patim ara a casa nostra.

I ara, en compte de brigadistes, de professionals i de voluntaris de les zones afectades, tenim la UME, la Unidad Militar de Emergencias espanyola; organisme creat pel govern espanyol del PsoE, i que com a precedent té precisament l’actuació de l’exèrcit espanyol al desastre del Prestige... Què els centenars de companys i companyes d’arreu dels Països Catalans que anaren a Galiza ajudar com a voluntaris ja no recorden el “paperot” d’aquests militars llavors? “Molta feina” davant les càmeres de televisió, i després de cap al bar... No dic que ara estiguen fent el mateix... però com s’ho han apanyat per tal que es cremen més de 50.000 hectàrees en 4 dies??!!!

Quan alguns, molts, dèiem que aquesta “gent” anava a desfer-ho tot... estem veient com és del tot cert. És absolutament cert. Ho estan destruint tot, a tots els nivells, fins a l’extermini físic de la nostra terra. Perquè a més, volen modificar les seues lleis, per tal de poder construir sobre la terra cremada!!!

Però no podem romandre amb els braços abaixats... no ens podem rendir de cap de les maneres, i hem de plantar cara. Ara més que mai. En una situació com l’actual és més obvi i urgent que mai, que el Poble Treballador dels Països Catalans hem d’estar organitzats i ben preparats, i que hem d’avançar en la construcció i reforç d’estructures de contrapodes popular.

En situacions com aquesta (o la gran nevada de les comarques gironines de fa 2 anys i mig), què hauria passat si el Poble Treballador, a partir de les seues seccions i assemblees sindicals, de les seues assemblees, casals i ateneus populars, etc., hagueren organitzat brigades i xarxes de suport? Si a més d’açò, els nostres diners anaren a allò que realment necessitem, i no a la Fòrmula1, o a que ens visite el Papa de Roma... quants llocs de treball reals es podrien haver creat?? Jo ho tinc molt clar... claríssim.

Què ens queda ara?

Exigir totes les responsabilitats, fins les darreres conseqüències.
Exigir plans realment seriosos i quantificables de repoblació d’allò que s’ha cremat (boscos, muntanyes, etc.). I una repoblació feta amb espècies autòctones.
Exigir que aquests plans de repoblació i recuperació, vaja acompanyat per un autèntic pla d’ocupació rural, que recupere els centenars de llocs de treball destruits en les brigades d’emergència, en les colles municipals, etc., tenint sempre en compte el coneixement, experiència i vincles de les persones treballadores de les zones afectades.
Exigir que s’indemnitzen, i/o es recuperen, totes les pèrdues generades en cases, camins, granges, plantacions forestals, etc.
Exigir la posada en marxa de fòrmules realment democràtiques i participatives de col•laboració, protecció i gestió de les nostres muntanyes amb tots els sectors implicats (ecologistes, sindicats, ajuntaments, apicultors, ramaders, centres excursionistes, etc.)

I ens queda organitzar-nos... perquè només organitzats, podrem cridar ben alt, i amb tota la força possible, per tal de defensar fins a l’últim pam de la nostra terra.

Contra la destrucció de la nostra terra. Contra les privatitzacions i les retallades... Organització, solidaritat i lluita.
I ni un pas enrere!!!