Gairebé tres-cents municipis s'han sumat a la crida d´Òmnium Cultural per declarar el 24 de juny, Diada de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans. La campanya s'intensifica aquests dies coincidint amb la proximitat de la festa i de la Flama del Canigó i es fa arribar una moció als Ajuntaments amb l'objectiu que se sumin a la demanda.
El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu.
La Flama de Canigó
És el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes, segons explica Festes.org
La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.
Tot apunt per a la celebració d'enguany
El cap de setmana del 16 i 17 de juny es celebrarà l'Aplec del Canigó; cap de setmana en el que centenars d'excursionistes s'acosten al Canigó per deixar a la pica feixos de llenya portats d'arreu dels Països Catalans. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de Sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.
El 22 de juny, com cada any, s'agafarà el foc que des de l'any passat resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i és pujarà al cim del Canigó; es passarà la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, s'iniciaran el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
Missatge 2012
L'antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona (UB), Josefina Roma ha redactat el missatge d'enguany de la Flama del Canigó.
El text de Josefina Roma fa un repàs de la significació del foc, tot dient "és tan important per a les nostres vides, que cada grup, cada cultura n’ha fet un nus simbòlic, molt poderós", premisa per endinsar-se pel que representa pel país "També als Països Catalans el foc ritual acompanya el seguiment de l’any amb una solemnitat que assenyala el pas de l’àmbit domèstic a tot l’entorn exterior, de manera gradual i creixent. El foc comença a l’hivern, en el fogaril de les cases, amb la soca o tió que presideix la llar i crema de Nadal fins a Any Nou. En aquells moments de fred, es porta la Natura a casa i es concentra en la llar, que uneix totes les generacions, des de la més nova fins als avantpassats, a través del foc i el fum que s’enfilen xemeneia amunt".
El missatge acaba amb un crit per assolir la plena llibertat com a poble "Amb la flama, anem dibuixant i assenyalant el territori del nostre poble, que el fred i la foscor de la història no ens deixava albirar. No deixem que un altre hivern ens el torni més petit i poruc!".