Els Mossos van entrar dimecres passat a la Univeristat Autònoma de Barcelona (UAB) amb motiu d'un cercavila estudiantil en contra de la privatització de la universitat i per demanar l'alliberament d'Andreu Curto, detingut arran de la vaga del 29 de març.

Els agents uniformats van ocupar per primera vegada la Plaça Cívica i van retenir dues noies que, finalment, van ser alliberades. En menys d'un mes, els antiavalots han entrat 4 cops a la UAB.

La desfilada dels Mossos per la Plaça Cívica fa trontollar una mica més la llibertat política tant d'estudiants com de professors al campus universitari.

Amb tot, no és la primera vegada que els Mossos prenen la UAB. Tot i que després de la dictadura es va aconseguir la llibertat política tant d'estudiants com de professors dins del campus i la restricció de les forces de seguretat a la universitat, han estat nombroses les vegades que s'ha violat aquest dret i que la repressió ha causat estralls a tot el campus.

Primera entrada dels Mossos a la UAB

El rector Ramon Pasqual va autoritzar per primera vegada el 17 de febrer de 1987 l'entrada dels mossos a la UAB per desallotjar l'edifici del rectorat ocupat pels estudiants des del 3 de febrer del mateix any. A part de donar l'ordre d'entrada, també va decretar el tancament del campus. Els estudiants reivindicaven millores en els serveis universitaris, accés al segon cicle sense restriccions, augment de les beques, gratuïtat dels certificats d'estudis, entre d'altres propostes per homogeneïtzar l'accés a la universitat.

La mateixa nit del desallotjament els estudiants havien decidit per assemblea abandonar el rectorat si el rector es comprometia a no aplicar sancions, convocar exàmens en un termini mínim de 15 dies i crear una comissió de seguiment dels acords. Els agents policials, però, van eliminar qualsevol possibilitat de negociació. El tancament de la universitat va generar moltes reaccions adverses en d'altres unitats docents de la UAB i universitats catalanes. El professor de Polítiques Joan Botella va afirmar: “Això és un Beirut universitari”.

La repressió als anys 90

Quatre anys després, una forta repressió policial va causar set ferits al campus. Aquest cop va ser la policia espanyola que, amb el consentimanet del rector Josep Maria Vallès, va carregar contra uns 1.500 manifestants que protestaven contra la visita del rei Juan Carlos a la UAB. El motiu de la presència del rei era la inauguració del Centre Nacional de Microelectrònica.

L'11 d'abril de 1991 al matí va començar el desplegament de la policia al campus i al migdia es produïa la càrrega contra la concentració d'estudiants que va acabar amb un desenllaç terrible per l'estudiantat; un ingressat per commoció cerebral, un ferit lleu i cinc contusionats.

Els estudiants també protestaven contra la possibilitat que els agents del cos de la policia espanyola ocupessin els pisos d'estudiants de la Vila Universitària durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992. Tot i que un sector del professorat va presentar una moció de protesta contra l'exigència del Ministeri d'Interior d'allotjar la policia als pisos, la moció oficial del rector Josep Maria Vallès va tirar endavant i es va fer efectiva l'entrada de la policia a la universitat.

El 14 de gener del 1999, la policia espanyola va assaltar el campus i va provocar una batalla campal que va acabar amb més d'una trentena de ferits. La força policial havia de reduir la protesta contra la visita de José María Aznar a la UAB. Els fets van començar a dos quarts d'una del migdia, quan un cercavila amb inici a la Plaça Cívica s'encaminava fins al Centre Nacional de Microelectrònica.

A la facultat de Filosofia i Lletres la marxa es va trobar amb un enorme desplegament d'agents de la policia. L'enfrontament va derivar en atacs indiscriminats amb bales de goma llançades directament contra els manifestants i porres. El mateix 14 de gener el rector, Carles Solà, i l'equip de govern van mostrar el seu rebuig contra l'actuació desproporcionada dels antiavalots. Quatre dies més tard, el 18 de gener, l'exministre d'Interior Jaime Mayor Oreja justificava la càrrega al·legant una vinculació dels estudiants amb grups radicals violents.

Actuació policial desproporcionada contra Bolonya

Malgrat aquests fets, la repressió policial al campus de Bellaterra va continuar amb les queixes contra els nous models d'estudis. El 4 de març de 2008 una quarentena d'estudiants es van tancar a la Facultat de Filosofia i Lletres en el marc de la setmana de lluita contra el Procés de Bolonya. El rectorat no va voler dialogar i va enviar els Mossos d'Esquadra per reprimir l'ocupació. Els agents van iniciar una estratègia de desgast, van tancar l'abastiment elèctric per desmoralitzar els alumnes.

Davant la reafirmació dels estudiants de continuar l'ocupació, els Mossos van entrar a la Facultat al voltant de les vuit del vespre i van carregar brutalment contra els estudiants que s'estaven asseguts a terra. La intervenció va causar una quarentens de ferits i tres hospitalitzats per contusions al cap. Els cops de porra injustificats i desproporcionats van dispersar els manifestants que, quan van provar de sortir de la Facultat, els van retenir i identificar fins a dos quarts de deu de la nit [veure cronologia de la lluita contra Bolonya].

Els Mossos de l'Ana Ripoll

La rectora Ana Ripoll ha tingut una debilitat especial envers el cos policial. Aquest curs lectiu Ripoll ha fet servir reiteradament la força policial com a mitjà de repressió de l'activitat política dels estudiants al campus. El 24 de maig, coincidint amb la primera volta de les eleccions, els agents de la policia catalana assetjaven la UAB amb furgonetes a totes les entrades del campus.

A més, les entrades i sortides dels Ferrocarrils i la Renfe estaven també custodiades pels antiavalots. Una concentració a la Plaça Cívica mostrava el seu rebuig contra l'ocupació dels mossos i exigia immediatament l'alliberament del campus. Malgrat les reivindicacions, durant la segona volta de les eleccions les furgonetes tornaven a envair l'espai universitari. 

4 entrades dels Mossos a la UAB en un mes

I la setmana passada, amb motiu de la cercavila convocada per demanar l'alliberament d'Andreu Curto, els Mossos van tornar a irrompre a la UAB. Per primera vegada els mossos van entrar a la Plaça Cívica, van identificar els estudiants que passaven i van retenir dues estudiants durant una llarga estona.

Pel SEPC, l'entrada dels mossos per quart cop en menys d'un mes al campus de la universitat "demostra la facilitat per part de l'equip de govern de reprimir les reivindicacions de tots i totes les que lluitem pel nostre futur i el de les següents generacions d'estudiants" i també "deixa entreveure la por i el respecte que ens tenen quan som capaces d'organitzar-nos de forma contundent contra els seus atacs".

El sindicat estudiantil ha condemnat rotundament la repressió que es va viure de forma "totalment gratuïta" a la UAB, i la "il·legitimitat de la rectora per prendre una decisió com aquesta en el seu suposat Campus d'excel·lència".