Una generació d'independentistes units contra la repressió. La foto de família de tots els militants que ara fa 20 anys van patir la persecució indiscriminada instruïda pel jutge espanyol Baltasar Garzón va obrir i tancar l'acte d'ahir a Olot, en què per primer cop se'ls va homenatjar per la seva lluita en defensa de les llibertats del poble català. A l'acte, es va projectar en prímicia el documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català [galeria de fotos].

Un teatre ple de gom a gom amb centenars de persones va rebre amb forts aplaudiments els represaliats, que en el moment de pujar a l'escenari per ser homenatjats van desplegar una pancarta amb el lema "Andreu i Rubén llibertat". Així van tancar l'acte, condemnant la repressió de l'any 2012: Amb una pancarta de solidaritat amb els dos vaguistes en presó preventiva, Andreu Curto i Rubén Marín. A més, van signar tots plegats que enviaran a Can Brians, on estan internats, donant-los suport. "Esperem veure-us ben aviat al carrer per continuar la lluita", diu la missiva manuscrita, que podeu llegir aquí.

El públic va esclatar a crits de "Llibertat, Rubén i Andreu" i "Independència" mentre els que ara fa 20 anys van patir la més gran operació repressiva contra l'independentisme català sostenien una gran pancarta en solidaritat amb dos joves que el passat mes de maig van ser víctimes de la repressió contra la dissidència política. Tota una generació de militants independentistes solidaritzant-se, davant de centenars de persones, amb una nova generació de represaliats polítics. Una imatge per la història el dia en què se'ls retia homenatge per la seva lluita.

"Som hereus de la vostra lluita"

Totes les intervencions de l'acte es van centrar en el pòsit deixat per aquells lluitadors i en com d'important ha estat la seva tasca per avui haver aconseguit ser on som: en un estadi d'inici de ruptura amb l'estat espanyol ja imparable. "Som hereus de la vostra lluita, i per això avui us retem homenatge", era la constant en les intervencions que un a un van anar fent els participants a l'acte d'aquest dissabte al vespre Teatre Principal d'Olot i que cloïa una jornada d'activitats que donava el tret de sortida als actes de commemoració del 20è aniversari de l'Operació Garzón.

20 anys després, tots aquells independentistes que van ser detinguts, torturats i empresonats en el marc d'una causa que pretenia acabar amb l'independentisme combatiu, es van retrobar per primer cop per assistir a l'estrena d'un documental del qual en són els protagonistes. Un treball que, produït per Llibertat.cat i realitzat per Zeba Produccions, els dóna veu i se centra en el deure d'abordar una realitat massa sovint ocultada: la de les clavergueres de l'Estat.

La lluita antirepressiva, fil conductor

La lluita antirepressiva va ser el fil conductor de l'acte d'ahir. Un esdeveniment que es va obrir amb la interpretació de la cançó "Què volen aquesta gent?" per part dels artistes Marta Rius i Guillem Ballaz i que va seguir amb la intervenció de Narcís Casadevall, portaveu de l'Assemblea de l'Esquerra Independentista de la Garrotxa (AEIG), que va ser l'encarregat de donar la benvinguda al públic i reivindicar, ja de bones a primers, el caràcter polític d'un homenatge a un grup de persones que va patir la repressió de l'Estat simplement per les seves idees polítiques. Casadevall va instistir, al llarg de la seva intervenció, en com d'imprescindible ha estat la lluita d'aquestes persones per arribar al moment actual: "Heu convertit el que era una utopia en una opció tangible".

Una intervenció gravada dels ex Teatre de Guerrilla Carles Xoriguera i Rafel Faixedas va fer saltar les rialles del públic amb les seves burles a Baltasar Garzón. Tot seguit va intervenir el portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral, que va insistir de nou amb l'herència deixada pels encausats del 92 i en com va ser d'important la lluita antirepressiva. Important ahir com avui, ja que tal com va recordar Majoral, en els darrers mesos un centenar de persones, 40 dels quals membres de l'Esquerra Independentista, han estat detinguts i imputats per mobilitzar-se el dia de la vaga general, el passat 29 de març. I va apel·lar a la mobilització per denunciar l'empresonament dels dos vaguistes en presó preventiva, Andreu Curto i Rubén Marín.

"A cada onada repressiva, més autoorganització popular"

La solidaritat amb Andreu i Rubén va surar a l'aire durant tot l'acte. Després d'un recital poètic a càrrec de David Caño i Albert Dondarza, Toni Infante, encausat el 92, va esperonar els ànims del públic apel·lant a la mobilització popular en la lluita per la independència, el socialisme i l'alliberament de gènere i a la capacitat de resposta del poble català davant la repressió. "Hem de respondre. A cada onada repressiva, més autoorganització popular", va manifestar.

L'acte va tenir un moment de record, també, per a l'advocat Sebastià Salellas, que va denunciar les tortures al Tribunal d'Estrasburg i va ser un dels lletrats que va portar la defensa dels independentistes detinguts. L'encarregat d'homenatjar-lo va ser el portaveu de Memòria contra la Tortura i també encausat Ramon Piqué.

"A ells els devem que avui l'independentisme sigui entès com un projecte sòlid, modern i majoritari"

L'encarregada de presentar el documental en nom de Llibertat.cat va ser Sandra Pazos, que va destacar la tasca que des de fa anys està fent Llibertat.cat per recuperar la memòria històrica de l'independentisme. "Hem intentat lluitar contra l’analfabetisme històric que moltes persones que avui viuen els Països Catalans i fins i tot dins del nostre propi moviment ha patit i està patint", va afirmar, recalcant que "és una feina tan necessària com el documental que avui es presenta aquí".

Pazos també va tenir paraules d'agraïment per als encausats: "Són a aquestes persones a qui els hi devem que avui l’independentisme sigui entès com a projecte polític sòlid, modern i majoritari entre els amplis sectors del país". En aquest sentit, va afirmar que "gràcies en part als represaliats del 1992 hem pogut forjar el que avui és l’Esquerra Independentista del segle XXI i sense ells les noves generacions de militància independentista no podríem ser aquí ni s’haguessin fet els passos que aquest el nostre país està fent per assolir la seva plena llibertat".

En nom de Llibertat.cat, Pazos va acabar el seu discurs demanat l'alliberament immediat de Rubén i Andreu, fet que va propiciar que el públic cridés a favor de la seva llibertat.

Estrena en primícia del documental

Les persones que ahir omplien el Teatre Principal d'Olot van ser les primeres que van poder veure, en primícia, el documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català acabat de sortir del forn, encara sense editar-se i previ al cicle de presentacions que s'aniran celebrant arreu del país en les properes setmanes i dels quals Llibertat.cat anirà donant detalls en breu, així com de la distribució dels DVD perquè tot aquell qui ho desitgi pugui aconseguir una còpia del documental.

El treball repassa en poc menys d’una hora la cronologia de fets del que va significar aquesta macrooperació político-judicial. Hi apareixen relats personals i de familiars que expliquen com detenen els independentises, a alguns com són torturats i humiliats; familiars que narren el drama de no saber res dels detinguts durant cinc dies, a l’empar de la Llei Antiterrorista; l’entrada, pistola en mà, de la policia a mitjans de comunicació i la censura que van patir diversos periodistes.

També es recorden les mostres de suport que van rebre per part d’amplis sectors de la ciutadania i el rebuig a aquesta operació, les contínues irregularitats judicials que van existir al llarg de tot el procés, i la victòria moral que va significar la sentència d’Estrasburg que condemnava l’Estat espanyol per no haver investigat les tortures.

Un total de 32 persones de diversos àmbits han participat en la realització d’aquest documental: encausats com Joan Rocamora, Pep Musté, Carles Bonaventura o Ramon Piqué; els advocats Ignsasi Doñate o August Gil Matamalà; els periodistes Vicent Partal o David Bassa; personalitats que van donar suport als encausats com Isabel-Clara Simó o Josep Maria Terricabras; la mitjançera de les negociacions designada per la Generalitat, la diputada Rosa Bruguera; o el juge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón.