Aquest divendres, la ciutadania gironina tornarà a viure, atònita, la visita de la monarquia espanyola a la nostra ciutat, del príncep i futur monarca Felip VI de Borbó. La tindrem, un cop més, a casa, i aquest és el seu objectiu.

Ho farà sota l'empara del títol que sustenta, el de Príncep de Girona, per Reial Decret des de temps de la Transició espanyola, el 1977, i que fins a data d'avui la classe política catalana no s'ha atrevit a enretirar-li. Ho farà com a President d'Honor de la Fundació Príncep de Girona, fundació que es va engendrar el 2009 arran de la crema de fotos del rei a la ciutat i l'evident il·legitimitat i repulsa davant la societat que suposa la monarquia espanyola. Cal recordar que fou aquesta i cap altra la motivació de la creació d'aquesta fundació, malgrat que tristament s'empri el pretext de les ajudes per a "la transformació social" per als joves, tal i com afirma el mateix monarca al web de la fundació.

En un dels seus últims intents de buscar legitimitat allà on no hi és a una monarquia que no té raó de ser, se'ns volen dibuixar com els monarques simpàtics i propers, presentant-se a casa nostra amb el bombó enverinat de l'ajuda al progrés i la transformació social.

A nosaltres, però, nomeś ens queda l'opció de respondre'ls que no n'és, de benvingut, i que en cap cas ha de ser convidada una nissaga, la dels Borbons, que des de fa tres segles són l'expressió màxima d'un model d'Estat espanyol centralista i uniformitzador que ha pretès dur a la ruïna nacional, cultural i econòmica als Països Catalans.

No ens empassarem, doncs, les paraules del Príncep espanyol, per més que ens les pronunciï interessadament en llengua catalana. I és que la Fundació Príncep de Girona està tacada de la xacra de la corrupció i la hipocresia. De la corrupció del seu antic president, Arcadi Calzada, que s'embutxacava 12000 € mensuals de la fundació a costa de les ajudes per al jovent, i ara investigat per enriquir-se personalment a costa de l'Obra Social de Caixa Girona. Corrupció com la d'Abertis, de la mà del seu president, Salvador Alemany, un dels principals membres del seu patronat, que espolia a la ciutadania dia a dia als ciutadans mitjançant les barres dels peatges.

Citem, també, a la mateixa monarquia, que mentre llença cortines de fum "repartint" beques als joves, està involucrada en grans trames de corrupció com la de l'Institut Nóos, de la mà d'Iñaki Urdangarín. Cas, per cert, que la mateixa Audiència Nacional, s'ha negat a investigar. Sí que va actuar, l'Audiència Nacional de Madrid, per processar a desenes de gironins pel delicte d'injúries a la Corona, amb envejable rapidesa i efectivitat.

Tenim molt clar que donar beques monàrquiques és hipocresia. Hipocresia com la del vicepresident de la Fundació Príncep de Girona, el mateix Artur Mas, que participa del joc del Fòrum Impulsa, mentre el seu partit, CiU, juntament amb el PP, manté en marxa el desmantellament de l'estat del benestar, de les seves universitats i escoles públiques.

Mentre l'empresariat català i la classe política ens distreu amb les seves beques monàrquiques espanyolitzadores, la pujada de taxes als estudiants universitaris és imminent. Per a l'any vinent a les universitat catalanes serà del 66%, suposant, com a mínim, una pujada de 600 a 900 € en les primeres matrícules. Mentrestant, es degrada l'ensenyament públic amb retallades, acomiadaments, rescissions de contractes de professors i membres de la comunitat universitària. Mentrestant, l'Estat que és representat per la mateixa monarquia, l'espanyol, retalla un 25% en R+D. Són centenars els joves científics i investigadors dels Països Catalans que treballen en circumstàncies precàries per a la recerca i que es veuen abocats a l'emigració a l'estranger.

En definitiva, no pensarem entrar el seu joc, on només s'hi pot guanyar si és en defensa dels interessos de l'Estat espanyol i la seva monarquia, garant de la seva unitat indivisible, tal i com ens recorda la Constitució.

Ens cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. Malgrat que els poders fàctics catalans li mantinguin títols honorífics i li aplaudeixin les gràcies, la ciutadania ja té ben clar que a aquesta monarquia d'honorabilitat li'n queda ben poca, per més que ens condemnin precisament per això, per faltar al seu honor i per injuriar al monarca.